La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra

La formació universitària a Andorra es va iniciar el curs 1988-1989 amb els estudis d’informàtica i d’infermeria, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats de professionals en aquests àmbits a Andorra. Al principi, els plans d’estudis tenien un grau de flexibilitat baix ja que la reduïda dimensió dels grups classe feia difícil la possibilitat d’oferir un ventall ampli d’assignatures optatives presencials. L’única flexibilitat del pla d’estudis es basava en una oferta de cursos de curta durada, orientats tant a l’actualització de coneixements dels professionals del sector com a l’especialització de l’itinerari curricular dels estudiants.

Un dels aspectes que es promouen dins de l’espai europeu d’ensenyament superior (EEES) és la mobilitat dels estudiants, amb l’objectiu de contribuir a la bona entesa entre cultures diferents i a l’adquisició de competències interculturals. Com diferencia Lorenzo García (2007), hi ha dos tipus de mobilitat dels estudiants: mobilitat virtual i mobilitat física. La mobilitat física suposa el trasllat de forma presencial de l’estudiant i la virtual suposa un trasllat de l’estudiant a través d’escenaris virtuals. Per la Universitat d’Andorra, la mobilitat virtual dels estudiants ha estat fonamental per permetre ampliar el grau de flexibilitat dels plans d’estudi.

Durant el curs 1997-1998 es va iniciar l’oferta de formació virtual a la Universitat d’Andorra mitjançant la col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya. Aquest canvi va aportar un alt grau de flexibilitat als plans d’estudis existents, ja que permet ampliar l’optativitat fins al punt que cada estudiant pot definir el seu propi itinerari formatiu (mobilitat virtual d’Andorra cap a fora) sense necessitat de desplaçar-se.

El curs 2004-2005 es va posar en funcionament un entorn virtual d’aprenentatge propi de la Universitat d’Andorra, que ha permès desenvolupar programes de formació de continguts específics d’Andorra dirigits a un públic molt més ampli (mobilitat virtual de fora cap a Andorra). Concretament es va començar a oferir un programa de dret andorrà en format virtual i, posteriorment, s’ha anat ampliant l’oferta amb l’assignatura d’història econòmica de l’Andorra contemporània, l’assignatura de patrimoni cultural d’Andorra i el curs d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys, que s’ofereix en format semipresencial.

Aquest entorn virtual d’aprenentatge propi ha facilitat l’exportació de continguts específics del país sense necessitat de desplaçar-se a la Universitat d’Andorra i també s’ha convertit en una eina de suport als programes de formació presencial, que facilita el seguiment i l’atenció personalitzada de l’estudiant.

L’experiència en la utilització d’aquest entorn virtual d’aprenentatge propi de la Universitat d’Andorra com a suport a les assignatures presencials ha permès que, a partir del curs 2011-2012, els nous bàtxelors d’informàtica i d’administració d’empreses es puguin oferir, des de la Universitat d’Andorra, tant en format presencial com en format virtual. Aquest plans d’estudis estan dissenyats de manera que es concentra l’optativitat i la lliure elecció en un semestre, i això permet que l’estudiant pugui optar per la mobilitat física o per la mobilitat virtual en funció de les seves preferències.

Podem resumir que la formació virtual la Universitat d’Andorra ha permès:

1. Promoure la mobilitat virtual dels estudiants.
2. Incrementar el grau de flexibilitat dels plans d’estudis de la Universitat d’Andorra mitjançant la introducció d’un ventall més ampli de matèries optatives ofertes des d’altres universitats.
3. Exportar continguts propis a estudiants de fora mitjançant l’oferta d’assignatures de continguts específics d’Andorra.
4. Constituir una nova eina de suport a la formació presencial a través de l’aula virtual.

Florenci Pla
Director de l’Escola d’Informàtica i de Gestió de la Universitat d’Andorra


Altres articles publicats a «L’espai de»

La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur
(Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat
(Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)



3/05/2011 » L'espai de








Llibre recomanat

Actualitat universitats