El DBD recorda les grans veus femenines dels territoris de parla catalana

Maria Barrientos López
Font: Biblioteca de Catalunya. Barcelon

 

Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.- 26.07.2011.- El Diccionari Biogràfic de Dones ens presenta avui un recull d’històries de dones dels territoris de parla catalana que han esdevingut referents en el món del cant com ara Maria Barrientos, Carme Bonaplata, Carme Bau i Dolors Frau.

Maria Barrientos (1883-1946), és una de les grans veus de la història musical. Va cursar estudis de piano, violí i composició a l’Escola Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Pellicer i Bonet. Als nou anys havia rebut un premi per la composició d’una cantata, que avui ens demostra la seva precocitat musical. Al 1900 es presentà oficialment al Liceu amb l’òpera La Sonambula, de Bellini. Després d’aquest debut marxà a Itàlia i actuà a Milà, Génova i Roma, encetant-hi una extraordinària carrera de grans èxits. També cantà al Covent Garden de Londres, al Teatre del Champs Elysées de París i en diverses gires per Sudamèrica: Cuba, Mèxic i Argentina. No obstant el seu èxit, tornà sovint a cantar a Barcelona, on fundà a l’Escola Municipal de Música, un premi anual per a l’ampliació d’estudis a l’estranger. L’èxit de Maria Barrientos radica en la seva meravellosa tècnica. La seva veu cristal·lina i aguda, de soprano lleugera, li permetia fer uns sobreaguts incomparablement nets. No només arribava al fa sobreagut, sinò que a més era capaç de jugar amb el volum i la intensitat d’aquestes notes pràcticament inhumanes.

Carme Bonaplata (1871-1911), va ser soprano i professora de cant, i una de les cantants que va portar el nom de Catalunya per diferents països a través de la seva carrera internacional. Des del 1892 va actuar a Milà, a Bolònia, a Parma,  a Montecarlo, a Nàpols, Turín i Buenos Aires. El 1904 es retirà de l’escena i es dedicà a l’ensenyança. Segons les crítiques de l’època tenia una veu potent i la seva tècnica era ortodoxa i ben equilibrada. Era, a més, una gran actriu i interpretava els seus papers amb una gran teatralitat. Entre el seu repertori destaquen les obres Die Walkyre, Lohengrin, Otello, Faust, Les Hugonotes, Mefistofeles, Cavalleria Rusticana i d’altres. Anys més tard, la seua filla, Carme Bau (1890-1972), continuà el camí de sa mare i desenvolupà una carrera internacional. Carme Bau tenia una veu potent i un registre molt ampli. Per això podia ficar-se en la pell de personatges molt diversos. Dins dels seu repertori es troben algunes de les òperes de compositors italians més destacades com ara Madame Butterfly, La Traviatta, Otello, La bohème i Tosca, però també es troben obres de Wagner, com Die Walkyre o Lohengrin i àdhuc repertori francès, per exemple Manon i Faust.

Dolors Frau (1882-1964), va estudiar al Conservatori Municipal de Barcelona. Va debutar al 1905 al Teatre del Bosc de Barcelona i poc després va començar la seva carrera internacional per Europa i els EUA. Quan es va retirar el 1934, Dolors Frau havia cantat dirigida per directors de la talla de Toscanini, Camille Saint-Saëns y Tomás Bretón entre altres. A partir de 1935 va treballar com a professora al Conservatori del Liceu, on practicava un mètode d’ensenyança basat en els mètodes de Parisotti, Vaccai, Panofka i Rubini. La veu de Dolors Frau era ampla i potent, perfecta pels papers dramàtics, tot i que també era capaç de cantar amb dolcesa.

Aquesta és només una mostra de la riquesa històrica que el Diccionari Biogràfic de Dones posa a disposició de tothom que n’estiga interessat, de les més de 600 vides, moltes d’elles indèdites, de grans dones dels territoris de parla catalana.

El DBD va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca amb l’objectiu de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. En la seua elaboració, a càrrec de la Xarxa Vives, han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.



26/09/2011 » Actualitat de la Xarxa, Notes de premsa








Llibre recomanat

Actualitat universitats