El DBD ret homenatge, en el Dia Internacional de la Dona, a la tasca de dones destacades dels territoris de parla catalana

Anna Monner
Font: Biblioteca de Catalunya. Barcelona

Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.- 08/03/2012.- En el Dia Internacional de la Dona destaquem les 655 biografies de dones que inclou el Diccionari Biogràfic de Dones, que han esdevingut un referent per la seua vida i trajectòria professional.

Com a exemple d’aquestes dones emblemàtiques trobem a Dolors Aleu (Barcelona, 1857 – 1913), doctora en medicina, va estudiar a la Universitat de Barcelona. Les seues demandes i les de Maria Elena Maseras, que van tenir ampli ressò en els diaris de la època, van originar un debat en el si del Consejo de Instrucción Pública (òrgan administratiu i consultiu que depenia del Ministeri de Governació) per aconseguir poder obtenir el títol, i poder exercir la professió. En els inicis de la seva professió va escriure en una ocasió: «En els pocs mesos que porto de pràctica, he visitat malaltes que feia més de 6 anys que tenien una dolença, i que em van declarar que haurien deixat que en passessin molts més, si no haguessin tingut ocasió de consultar amb una senyora». Una gran desgràcia va colpir els últims anys de la seua vida. El seu fill Camil que ja era metge als 21 anys, va morir als 23, d’una tuberculosis aguda que es va encomanar a l’Hospital Clínic, on havia començat a exercir com a internista. Aquesta circumstància va precipitar la seua mort, que va ocórrer el 1913, als 56 anys.

D’altra banda, el DBD ens mostra també l’exemple d’Anna Monner (1850, Palma – 1914 Barcelona), actriu, qui va començar a actuar als dotze anys al Teatro Tirso de Barcelona fent els papers de dama jove. Al 1865 estrena al Teatre Principal Tal faràs, tal trobaràs de Vidal i Valenciano, i la temporada 1871-1872 treballa a l’Odeón, també de la ciutat comtal. Durant diversos anys apareix a les llistes d’actors del Gran Teatre del Liceu i a finals de 1888 entra a formar part del quadre d’actors del Teatre Romea i és contractada per fer els papers de dama característica. El 1903 contrau una paràlisi i es veu obligada a abandonar l’escena. Mor a casa seua el 1914.

Aquesta és només una mostra de la riquesa històrica que el Diccionari Biogràfic de Dones posa a disposició de tothom que n’estiga interessat, de les 655 vides, moltes d’elles indèdites, de grans dones dels territoris de parla catalana.

El DBD va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca amb l’objectiu de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. En la seua elaboració, a càrrec de la Xarxa Vives, han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.



8/03/2012 » Actualitat de la Xarxa, Notes de premsa








Llibre recomanat

Actualitat universitats