El poder de la paraula

Parlar. Parlar per parlar. Parlar per convéncer. Parlar per dialogar. Parlar per conversar. Parlar discretament. Parlar amb grandiloqüència. Parlar per ocultar. Parlar i mentir. Parlar per apropar, per separar, per ofendre, per agradar…

Podria continuar amb les finalitats que animen qualsevol humà a usar un discurs, un parlament, una conferència, un debat. Les paraules són tan flexibles com les habilitats de qui les empra amb alguna de les intencions apuntades abans. Però d’entrada em permet afirmar, sense embussos, que el poder de seducció del discurs serà un fet, tant com ho desitge l’autor. Això dependrà de la capacitat i dels recursos de què es disposen.

La meua assistència com a jutge, primer durant la Lliga celebrada a la Universitat d’Alacant (2009) i, més tard, com a cap de jutges a la de Lleida (2010) i a la Politècnica de Catalunya (2011), m’ha permés participar en primera línia d’una experiència, fins aquell moment, insòlita per a mi. Ho he dit en diversos fòrums, la Lliga de Debat és una escola de diàleg, de democràcia, de respecte, a través de l’ús –i no mai l’abús– de la paraula.

Tinc a la memòria recent uns capítols de la sèrie de televisió House of cards. El protagonista, un Kevin Spacey en estat de gràcia, és un congressista nord-americà que, amb el domini i l’abús de la paraula (ell sí que ho fa; cada dia i fins i tot en la seua vida privada), atrau, domina i manipula els que l’escolten. Ho fa amb tanta habilitat que, en una i cent ocasions més, aconsegueix mantenir-se en el poder. Millor dit, exerceix el control del poder i manté el seu, des d’un segon pla, sense que els que estan per sobre d’ell se n’adonen i també cauen a les seues mans. Tot fent servir la paraula, el discurs, en aquest cas, interessat, però sobretot, ben construït. Perversament elaborat, però formalment impecable.

El vessant ètic, moral, no l’hem de deixar mai de banda, però aquesta qüestió haurem d’abordar-la en una altra reflexió. D’una manera relativament asèptica, el poder del llenguatge, a través d’un argumentari ben fet, lògic, teatralitzat a l’hora d’haver-lo de desenvolupar, atrau o provoca rebuig. I és en la part formal on crec que s’han de moure els universitaris que intervenen en la Lliga de Debat Universitari de la Xarxa Vives.

Mantenir públicament una postura favorable o la contrària a una tesi que l’organització planteja prèviament és, possiblement, el gran èxit que han de perseguir els participants, ja des del primer minut que dediquen a la preparació del debat. No és gens fàcil manifestar-se en favor de la pau i alhora, de l’armament i la guerra per a mantindre-la. I això és una provocació perquè els estudiants sàpiguen deslligar-se de prejudicis, i, sobretot, obrir-se a l’altre, a la tesi del contrari, amb respecte, per modelar el pensament i enfortir-lo i construir un discurs convincent, honest i conseqüent.

Els grups d’universitaris que s’enfrontaran dialècticament en la Lliga de Debat Universitari de la Xarxa Vives d’aquesta edició tenen un repte que és ben atractiu. La sanitat ens afecta a tots els ciutadans, però si a més es planteja, com així serà, si ha de ser universal, aventura uns discursos favorables o en contra d’eixa possibilitat que no deixaran ningú al marge.

Pere Miquel Campos
Periodista i cap de jutges de la Lliga de Debat Universitari de la Xarxa Vives

Altres articles publicats a «L’espai de»

Els EILC, una gran finestra del català a Europa (Rubén Trenzano)
Tecnologies de l’empoderament i la participació per als joves, amb els joves
 (Dolors Reig)
La cooperació universitària, en perill d’extinció
 (Joan Viñas)
La comunicació digital des de la Universitat (Meius Ferrés)
Universitat i empresa periodística: el vincle necessari
 (Josep Lluís Micó Sanz i Andreu Casero Ripollés)
Seguretat lingüística i internacionalització
 (Isabel Vázquez)
Les biblioteques virtuals universitàries
 (Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors
 (Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn
 (Wenceslao Rambla)
Universitat i territori
 (Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global
 (Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur
 (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat
 (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)

 



20/03/2013 » L'espai de








Llibre recomanat

Actualitat universitats