Joandomènec Ros

cometes1 La Xarxa Vives és una agrupació de més d’una vintena d’universitats dels Països Catalans, que comparteixen, total o majoritàriament: a) esperit universitari; b) llengua; c) projectes comuns, en especial aquells que cada universitat per separat tindria dificultats en dur a terme. És una experiència molt vàlida, que segurament no ha desenvolupat encara tot el seu potencial.

Per la seva mateixa complexitat, la XVU és difícil de gestionar, i les dificultats de la universitat en general (econòmiques i altres, especialment de model) en aquests primers anys del segle XXI encara compliquen més les coses. Cal afegir que les universitats de la XVU també competeixen entre elles, tant pels estudiants com pels recursos, vinguin aquests d’on vinguin. Potser seria bo que també competissin pel professorat, però lamentablement la mobilitat d’aquest és encara molt baixa. Jo estimo en especial la utilitat en relació a la massa crítica que permet fer conjuntament activitats docents (per exemple, les no presencials), les publicacions, els cursos de divulgació i d’extensió universitària, però no tant les activitats de recerca, que es regeixen per altres paràmetres, tant d’obtenció de recursos com lingüístics. Entenc que queda encara molta feina a fer, i jo suggeriria alguns camps dels molts possibles:

a) Publicacions científiques, tant revistes com manuals universitaris, especialment en la llengua pròpia. El potencial científic de les universitats de la XVU podria produir, sense dificultats, almenys mitja dotzena de revistes de categoria internacional, i l’experiència del projecte Scriptorium, de manuals universitaris en català, és prou interessant.

b) Cursos no presencials, tipus MOOC o altre, en la llengua pròpia i, especialment, en anglès. És aquest un camp en rapidíssima expansió, i com més aviat s’hi participi, més oportunitats hi haurà de ser coneguts al món.

c) Projectes de recerca comuns, amb diverses universitats implicades, sobre aspectes del patrimoni històric, cultural i lingüístic propi. La mateixa raó que va propiciar la constitució de la Xarxa (unes arrels culturals comunes) s’hauria d’aprofitar més per desenvolupar recerques comunes.

d) Una major mobilitat d’estudiants i, en especial, de professors, entre les universitats de la Xarxa. No és impensable un programa d’intercanvi de docents i discents, reproduint a l’escala de l’Espai Vives el programa Erasmus i de professors visitants.

Com a professor d’una universitat de la XVU he tingut poca informació i poca implicació en les activitats de la Xarxa, que no és prou coneguda pels universitaris; penso que aquesta és una mancança que es podria corregir fàcilment, i més si s’endeguen projectes que “enganxin” professors i estudiants. Com a rector estat de la Universitat Catalana d’Estiu m’ha costat molt trobar complicitats en la XVU a l’hora de planificar cursos o altres activitats conjuntes. Com a president actual de l’Institut d’Estudis Catalans, espero que l’IEC pugui participar en alguns dels projectes de la XVU, en especial en aquells àmbits en els que l’Institut és més actiu, com són alguns dels esmentats en el punt anterior. En qualsevol cas, moltes felicitats per aquests vint anys de col·laboració interuniversitària, i bons desitjos per als propers vint anys, com a mínim.

cometes2

 

cometesbuides Més #ExperiènciesVives


18/01/2014 » #ExperiènciesVives








Llibre recomanat

Actualitat universitats