El Palau Reial de Perpinyà, un castell recobrat

palauperpinyaA principis de la dècada de 1270 Jaume el Conqueridor inicia les obres de construcció d’un castell reial al turó que domina Perpinyà. Aquesta vila és una de les capitals d’aquell estrany reialme que el vell comte-rei va llegar al seu fill menor, un regne compost per terres escampades, les illes de Mallorca i Eivissa (més tard s’hi afegí Menorca), els Comtats de Rosselló i Cerdanya (incloent els territoris del Vallespir, el Conflent i el Capcir) i la senyoria de Montpeller. Després de moltes vicissituds i conflictes amb el seu poderós veí i cosí, el sobirà de la confederació catalano-valenciano-aragonesa, Jaume III, l’últim “rei de Mallorca”, va haver de renunciar al seu regne el 1344.

El palau i castell de Perpinyà, que va esdevenir una ciutadella militar entre el segle XVI i el segle XX, és avui un símbol d’aquell regne efímer i la joia del passat medieval de la vila. Des del 1941, el Consell General dels Pirineus Orientals n’és el propietari, l’ha restaurat i l’ha obert als visitants amb el nom de Palau dels Reis de Mallorca.

En el marc de la seua promoció patrimonial, una gran campanya per estudiar l’edifici es va iniciar a principi d’aquest mil·lenni: aquella ha permès un millor coneixement de l’edifici, la seua construcció i les seues transformacions. Recentment un important congrés internacional ha mostrat la relació entre aquest edifici i els coetanis a l’Europa dels segles XIII i XIV. Les noves investigacions han apuntat les influències dels veïns francesos i hispànics, l’originalitat de la construcció ex nihilo que va deixar molta llibertat als arquitectes, la convivència organitzada entre les esferes públiques i privades, que comprenia una residència de reis i reines i les oficines administratives del jove regne, sales grans i ostentoses i capelles superposades.

Els mateixos treballs d’investigació han posat de manifest com Perpinyà, capital d’aquest regne de tres quarts de segle, es va beneficiar de la presència dels reis per esdevenir la segona ciutat de Catalunya, i es va adornar de molts monuments d’estil gòtic que encara avui sovintegen als carrers de la vila. Els resultats de tot aquest treball acaba de ser publicat en dos llibres sota el títol Un palau a la ciutat (Editorial del Trabucaire).

Per primera vegada el Palau Reial s’ha estudiat de forma exhaustiva. El seu pla és d’excepcional interès: potser va ser l’únic gran palau reial a ser construït sense cap limitació deguda a edificis anteriors, en un espai totalment descobert. Pot ser considerat com el model d’un tipus que els altres palaus, com ara els de l’Illa de la Ciutat de París o el de Windsor, no pogueren sinó adaptar en llocs ja molt ocupats. La seua construcció va ser, fet i fet, prou ràpida, i va mobilitzar els recursos minerals (pedreres, grava, calç i maons) de tota la contrada. Les decoracions tallades i pintades també mostren que el regne de Mallorca, en contacte amb les zones mediterrànies i franceses, estava molt influenciat per l’art francès, en plena mutació gòtica. L’interès dels especialistes per la construcció i el seu ús posterior va ser molt tardà, tal com ho va ser el seu procés de restauració.

El comte-rei Pere el Cerimoniós, després d’haver reunit el regne de Mallorca amb les seues terres catalano-aragoneses, va fundar la Universitat de Perpinyà, l’any 1350, cosa que compensava la venda, un any abans, de Montpeller i la seua universitat per l’últim rei de Mallorca al rei francès. Després de decennis de crisi, la ciutat finalment va trobar la manera de donar vida a aquesta institució: la primera seu es va establir al peu del turó del castell, prop de l’església de Sant Mateu. D’aquesta manera, el sobirà que havia causat la desaparició del regne de Mallorca va donar a la ciutat on residia sovint i de la qual lloava sovint el clima, la situació geogràfica i la riquesa, els mitjans necessaris per continuar a irradiar més enllà del Rosselló, a nivell intel·lectual i científica.

L’acte de cloenda del curs 2014-2015 de la Xarxa Vives al cor del Palau Reial és una oportunitat per redescobrir la història en llocs on es va encarnar i per tornar a connectar la capital reial de l’Edat Mitjana i la ciutat d’avui convertida, per un dia, en la seu de la reunió de les universitats dels territoris de parla catalana.

Aymat Catafau
Professor titular d’història medieval a la Universitat de Perpinyà Via Domitia
Especialista en el Palau dels Reis de Mallorca

Darrers articles publicats a «L’espai de»
L’estiu a la regió Vives (Joan Sagués)
La Xarxa Vives, aliança d’oportunitats (Fabrice Lorente)
La Xarxa Vives i l’articulació cultural de l’àrea lingüística catalana (Muriel Casals)
Xarxa de xarxes (Juli Peretó)
El I Campionat universitari de carreres d’orientació (Rafael García)
La implementació del Suplement Europeu al Títol a la regió Vives (M. Carmen Falomir)

Articles anteriors



26/06/2014 » L'espai de








Llibre recomanat

Actualitat universitats