La legalització de la gestació subrogada, tema d’anàlisi en la Lliga de Debat Universitària de la Xarxa Vives

  • Les universitats celebren lligues internes per triar els equips d’estudiants que les representaran en la competició
  • L’edició de 2019 comptarà amb la participació de 16 universitats
  • La Universitat Abat Oliba CEU acollirà la final a l’abril de 2019

20.12.2018.- Cada any, milers de nens naixen per gestació subrogada— o “ventres de lloguer” com popularment es coneix aquesta tècnica reproductiva. En el cas del context legal espanyol, la Llei de Tècniques de Reproducció Assistida i Humanes declara la pràctica nul·la de ple dret. A França, on el Codi Penal estableix la nul·litat de qualsevol contracte d’aquest tipus, està estrictament prohibida i subjecta a sancions penals. A Andorra, on tampoc no està regulada, es rebutja en virtut de principis jurídics generals.

Parelles heterosexuals amb problemes de fertilitat, homosexuals, o persones solteres que busquen complir el somni de ser pares recorren en aquests casos a països on la pràctica està legalitzada. Austràlia, el Canadà, els Estats Units d’Amèrica, Geòrgia, Grècia, l’Índia, Rússia, Ucraïna o el Regne Unit (entre d’altres) han legalitzat la gestació subrogada tant per als seus ciutadans com per a estrangers, si bé no en tots els casos s’ofereixen les mateixes garanties ni es permet l’accés als diferents models familiars.

El fenomen, que desperta controvèrsies legals, ètiques i socials, ha estat silenciat i ocult durant molts anys. Tanmateix, la paternitat de diferents personatges públics mitjançant aquesta tècnica l’ha fet més visible en els darrers anys. El dret reproductiu de les famílies que no poden gestar els seus fills i que reclamen un tracte igualitari, juntament amb l’augment de les taxes d’infertilitat a Europa, la cada vegada més extensa llista de països que legalitzen aquesta tècnica reproductiva o el perill de la mercantilització del cos de la dona que suposaria la seua regulació per a diferents col·lectius feministes han contribuït també a que el tema esdevinga actual i estiga abocat al debat ètic i social.

Per aquests motius, la legalització de la gestació subrogada és el tema que els estudiants universitaris han triat per debatre a la XV edició de la Lliga de Debat Universitària de la Xarxa Vives. La propera convocatòria comptarà amb la participació de 16 universitats, que des del mes de novembre fins al febrer celebren lligues de debat internes per triar els equips d’estudiants que les representaran a la competició que aplega tots els territoris de parla catalana. Del 8 a l’11 d’abril de 2019, la Universitat Abat Oliba CEU acollirà més de 40 debats, on veurem competir a equips d’aquesta i altres universitats: d’Alacant, Autònoma de Barcelona, de Barcelona, de Girona, de les Illes Balears, Jaume I, de Lleida, Miguel Hernández d’Elx, Oberta de Catalunya, Politècnica de València, Pompeu Fabra, Ramon Llull, Rovira i Virgili, de València i de Vic – Central de Catalunya.

La Lliga de Debat Universitària se celebra des de l’any 2005 a les universitats de la Xarxa Vives amb l’objectiu de fomentar les habilitats comunicatives i l’esperit crític de l’estudiantat a través de l’ús de la paraula. La participació està oberta a l’alumnat de les universitats de la Xarxa que estiga matriculat en el curs acadèmic 2018-2019. Els equips, que han d’estar formats per entre 2 i 5 persones i representats per un capità, competeixen a la lliga sota el format d’un enfrontament dialèctic, i defensen posicions tant a favor com en contra sobre el mateix tema de debat. El treball en equip, la solidesa de les argumentacions, la fluïdesa en la intervenció i la correcció, tant semàntica com formal, són alguns dels aspectes més valorats.



20/12/2018 » Actualitat de la Xarxa, Notes de premsa








Llibre recomanat

Actualitat universitats

  • Universitat Pompeu Fabra

    Universitat Pompeu Fabra

    Un equip d'investigació de la UPF participa en el descobriment de nous coneixements sobre l'arquitectura cel·lular