Curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger: balanç de les primeres quatre edicions i visió de futur

La ferma voluntat de col·laboració institucional entre l’Institut Ramon Llull, la Xarxa Vives d’Universitats i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, així com la necessària complicitat dels ajuntaments de Vinaròs i Morella, són els factors que fan possible que enguany celebrem la cinquena edició del Curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger, un curs que tampoc es podria realitzar sense el compromís i la professionalitat del professorat i la participació activa de l’alumnat. Un curs, d’altra banda, que ja esdevé una cita ineludible en l’agenda acadèmica del mes d’octubre.

Quan en l’any 2009 diferents representants de les institucions abans esmentades ens reunírem per a tractar la conveniència de dissenyar un curs sobre la formació didàctica que haurien de tenir aquelles persones que volgueren viure l’experiència de ser lectors de la nostra llengua en universitats estrangeres, no podíem imaginar que aquest curs tindria continuïtat any rere any i que en el 2014 arribaríem a parlar de la seua plena consolidació. Evidentment era una aspiració de tots els que participàvem en el projecte, però segurament ningú pensava que arribaríem tan lluny.

I ara, gràcies a la participació, al treball, a l’esforç i a la dedicació d’un bon nombre de persones el Curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger és una realitat plenament consolidada.

Què ha passat al llarg de les primeres quatre edicions? Quina ha estat l’evolució dels continguts del curs? Tot seguit farem unes breus pinzellades sobre les diferents edicions celebrades fins ara.

Pel que fa al contingut del curs, els eixos temàtics han anat canviant en funció dels ajustaments que les institucions organitzadores han aplicat, atenent raons metodològiques i d’oportunitat, si bé majoritàriament s’han centrat en aspectes com ara els següents: tractament de la variació geolingüística en la didàctica de la llengua; les eines i recursos multimèdia per a l’aprenentatge de la llengua a l’exterior; les estratègies didàctiques per a l’ensenyament de llengües estrangeres; el tractament de la cultura en la didàctica de la llengua; i les estratègies de dinamització dels estudis de llengua i cultura a l’exterior.

Quant a la docència, és de destacar la nòmina de professors que han volgut participar en el curs aportant els seus coneixements i compartint les seues experiències didàctiques amb els alumnes, com ara Josep Martines (Universitat d’Alacant), que ens va parlar de Norma, estàndard i variació dialectal; Josefina Carrera (Universitat de Barcelona) i Jaume Corbera (Universitat de les Illes Balears), que tractaren la Variació del català per a estrangers: recursos tecnològics i literaris; Isidor Marí (Universitat Oberta de Catalunya), que se centrà en la Competència intercultural; Salvador Cardús (Universitat Autònoma de Barcelona) i Josep Vicent Boira (Universitat de València), que compartiren les seues reflexions a l’entorn de la cultura; Manuel Pérez Saldanya (Universitat de València), que impartí la conferència titulada De la variació a la norma i a l’ensenyament?; Glòria Bordons (Universitat de Barcelona) i Llorenç Comajoan (Universitat de Vic), amb una intervenció sobre L’adquisició i ensenyament de llengües: una mirada interdisciplinar; i de Montserrat Vilà i Oriol Guasch (Universitat Autònoma de Barcelona), amb la ponència titulada Didàctica de la llengua oral i escrita: reflexions i pràctiques bàsiques.

I també cal ressenyar la magnífica tasca dels professors com ara Andreu Bauçà (Universitat Carolina de Praga), Elisabet Capdevila (Universitat de Colònia), Mireia Casaña (Universitat de Basilea i Universitat de Mannheim), Òscar Bernaus (Universitat de Leipzig), Antònia Ramon (Universitat Lumière – Lyon 2), M. Dolors Ivorra (Universitat de Cambridge), Adrià Castells (Universitat de Manchester), Lluís Coll (Escola Normal Superior de Lió), Elisabet Capdevila (Universitat de Colònia), Jesús Villalta-Lora (King’s College de Londres), Carme Calduch (Universitat de Cambridge), i Dolors Perarnau (Universitat de Santiago de Compostel·la), que han exercit la docència a universitats estrangeres i que van voler compartir les seues experiències i vivències amb els alumnes d’aquest curs de formació.

Pel que fa a l’oferta de places, aquest curs de formació s’adreça a llicenciats i graduats en Filologia, preferentment en Filologia catalana, Traducció i Humanitats i a estudiants del darrer any de grau d’aquestes titulacions que no tinguen o compten amb poca experiència docent en el camp de l’ensenyament de la llengua i que ofereix un nombre total de 40 places. Cal assenyalar, però, que a partir de la tercera edició del curs, la demanda va superar amb escreix l’oferta, i així en la tercera edició (2012) van haver-hi 140 sol·licituds i en la quarta edició (2013) van sol·licitar la inscripció 116 alumnes.

Tot seguit es ressenya la procedència dels 160 alumnes que han gaudit d’aquest curs de formació:

2010 2011 2012 2013 TOTAL
Universitat d’Alacant  2  1  3  3  9
Universitat Autònoma de Barcelona
 8  6  2  4  20
Universitat de Barcelona  7  5  6  11  29
Universitat de Girona  1  1  1  0  3
Universitat de Lleida  0  2  0  1  3
Universitat de les Illes Balears  3  3  3  1  10
Universitat Jaume I  2  1  0  2  5
Universitat Oberta de Catalunya  0  0  2  2  4
Universitat Pompeu Fabra  3  2  0  1  6
Universitat Politècnica de Catalunya  1  0  0  0  1
Universitat Rovira i Virgili  1  1  2  3  7
Universitat de València  12  18  21  12  63



Com s’observa al quadre anterior, es tracta d’un alumnat que procedeix de tot l’àmbit lingüístic; uns alumnes, a més, que han valorat molt positivament tant els aspectes organitzatius i els continguts temàtics com la utilitat d’aquest Curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger.

I com s’albira el futur? Al meu parer, i totes les dades de què disposem així ho confirmen, la continuïtat pot estar assegurada si les institucions aplegades al voltant de la iniciativa, des del treball compartit i el respecte mutu com fins ara, continuem la nostra tasca amb l’objectiu final d’assolir una major visibilitat com a comunitat lingüística en l’exterior, des de la unitat en la diversitat. Una diversitat lingüística entesa com un bé, com una riquesa inherent a la pròpia llengua. Una llengua que ha de ser el vehicle de comunicació amb què expressem coneixements, pensaments, sentiments, desitjos…, amb què vehiculem el nostre patrimoni cultural; un instrument de diàleg i de col·laboració entre els pobles que la compartim i un símbol de convivència i unitat.

Verònica Cantó
Secretària de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

Darrers articles publicats a «L’espai de»

El valencià a l’ensenyament: el que ens cal i el que tenim (Vicent Esteve i Rosa Roig)
El Palau Reial de Perpinyà, un castell recobrat (Aymat Catafau)
L’estiu a la regió Vives (Joan Sagués)
La Xarxa Vives, aliança d’oportunitats (Fabrice Lorente)
La Xarxa Vives i l’articulació cultural de l’àrea lingüística catalana (Muriel Casals)
Xarxa de xarxes (Juli Peretó)
El I Campionat universitari de carreres d’orientació (Rafael García)
La implementació del Suplement Europeu al Títol a la regió Vives (M. Carmen Falomir)

Articles anteriors