Els universitaris defensen les energies renovables i el consum de proximitat per lluitar contra l’emergència climàtica

Universitat de Barcelona COP27_destacada
  • Mig centenar d’estudiants han participat en una simulació de la COP27, organitzada per PRIMA, la Xarxa Vives d’Universitats, la UB i la UPF
  • Les propostes de l’alumnat arribaran a la COP27 de Sharm al-Sheikh (Egipte) a través de PRIMA, coorganitzadora del Pavelló Mediterrani

Universitat de Barcelona COP27

Barcelona, 4 de novembre de 2022.  L’estudiantat universitari considera que els països de la Mediterrània han d’apostar per les energies renovables i defensar un consum alimentari de proximitat, recuperant la dieta mediterrània, com a formes de lluitar contra l’emergència climàtica. La transmissió de coneixement dels països del nord cap al sud també és molt valorada, però donant valor als mètodes tradicionals per actuar davant de fenòmens com la sequera.

Aquestes són algunes de les conclusions de la simulació universitària de la Conferència Anual de les Parts sobre el Canvi Climàtic de les Nacions Unides (COP27), que va tenir lloc ahir a la Universitat de Barcelona,  organitzada juntament amb PRIMA (un programa d’innovació científica de la Unió Europea i dinou països de la Mediterrània), la Xarxa Vives d’Universitats i la Universitat Pompeu Fabra. PRIMA traslladarà les propostes a la veritable cimera COP27, que tindrà lloc a Sharm al-Sheikh (Egipte) del 6 al 18 de novembre.

A la trobada s’ha posat de manifest que Europa ha de tenir molt d’interès en tot el que passa a la Mediterrània perquè la regió és un “banc de proves” per aprendre a mitigar i adaptar-se al canvi climàtic, ja que la latitud de les onades de calor cada vegada pujarà més cap al Nord.

En la jornada «Emergència climàtica a la Mediterrània»  els universitaris han abordat la seguretat alimentària i l’agroalimentació a la Mediterrània, per tal de reflexionar sobre el conjunt de la cadena de valor agroalimentària, des de l’abastiment d’aigua i fertilitzants fins al transport i la distribució. Els alumnes participants, dividits en delegats del nord i delegats del sud, han fet una simulació en primera persona per aportar solucions sobre adaptació, mitigació i decisions econòmiques que afecten la regió en què viuen.

El director de PRIMA, Octavi Quintana, ha subratllat la importància d’exercicis com el d’avui perquè “el canvi climàtic és el principal repte que té la humanitat i està en joc el nostre futur com a espècie”, per la qual cosa, ha dit, “ens hem de posar tots d’acord per fer-hi front”. “La temperatura a la Mediterrània puja un 20% més que al conjunt del planeta. El que ha passat aquest estiu a casa nostra és un assaig del que viuran els països del Nord, així que el nostre paper és conscienciar Europa del que arribarà”, ha advertit. Quintana ha recordat que la COP27 tindrà per primera vegada un pavelló de la Mediterrània per donar veu als actors locals.

La secretària d’Acció Climàtica del Govern de la Generalitat de Catalunya, Anna Barnadas, ha afirmat que “la crisi bioclimàtica l’hem provocat nosaltres, els humans, però no podem demanar el mateix esforç a tothom. No és el mateix el Primer Món que el països més pobres. Hi ha molta feina a fer: mitigació de les emissions de C02, promoció de l’economia circular i més energies renovables”.

El rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia, ha destacat que “els joves de la Mediterrània poden aportar una mirada especial, que inclou la diversitat, per fer front al repte climàtic” i ha posat en valor “ciència, rigor, tolerància, treball col·laboratiu i pensament democràtic” com a les claus per abordar la situació.

Per la seva banda, el secretari executiu de la Xarxa Vives d’Universitats, Ignasi Casadesús, va destacar el compromís del sistema universitari en la lluita contra el canvi climàtic. “Aturar l’emergència climàtica és un compromís de les universitats de la Xarxa Vives d’Universitats”, així com va recordar l’alineament estratègic de la institució amb l’Agenda 2030 de Nacions Unides i els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) que la integren.

Transformar el sistema alimentari

L’acte, que ha tingut lloc a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona, ha inclòs una ponència de Marta Guadalupe Rivera Ferre, investigadora i coordinadora del Nexus Report de la Xarxa Mediterrània d’Experts en Canvi Climàtic (MedECC). La investigadora ha destacat que el “canvi climàtic és un problema social amb impactes biofísics”. També ha subratllat que l’escalfament global incideix directament en la seguretat alimentària i nutricional.  “Si no som capaços de transformar el sistema alimentari, no podrem assolir els Acords de París”, ha advertit.

A la simulació de la COP27 també han participat Isabel Viola Demestre, professora de Dret Civil de la Universitat de Barcelona, i Juan Antonio Ruiz García, professor de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra, com a responsables de la negociació entre els estudiants.

L’eslògan de la cimera de Sharm al-Sheikh, «Junts per la implementació», estableix com una de les prioritats la necessitat d’actuar ara i de passar de les promeses i els anuncis als resultats i les accions concretes sobre el territori. Les últimes dades científiques revelen que el canvi climàtic s’està accelerant a un ritme molt més ràpid del que s’esperava. Les emissions mundials de gasos amb efecte d’hivernacle han arribat a nivells rècord, que han empitjorat amb els incendis forestals d’aquest estiu. Això, sense oblidar la crisi energètica que s’està produint. Els ecosistemes i les comunitats estan al límit, i una de les àrees geogràfiques més afectades és l’arc mediterrani. Per tant, hi ha un ampli consens sobre la necessitat d’augmentar els intensos esforços per reduir a la meitat les emissions l’any 2030. L’adaptació, la mitigació i el suport financer per a l’acció climàtica són els punts clau que es tractaran a Sharm al-Sheikh.

Simulació del Pavelló Mediterrani

La jornada «Emergència climàtica a la Mediterrània» ha estat l’únic esdeveniment d’aquestes característiques que tindrà lloc a la Unió Europea. La COP27 comptarà, per primera vegada, amb el Pavelló Mediterrani, concebut com un espai per a tots els actors regionals —públics i privats, científics i acadèmics, tècnics, polítics, societat civil, finances i empreses— compromesos activament per fer front a la crisi climàtica. Durant els actes que es faran en la jornada, PRIMA presentarà les conclusions a què hagin arribat els estudiants universitaris en aquesta jornada prèvia.

Per primera vegada en la història de les negociacions sobre el clima, hi haurà una veu mediterrània a la taula. El pavelló de la Mediterrània servirà no només per posar en relleu la urgència de la crisi, sinó també per fer llum sobre les solucions i les polítiques que sorgeixen en aquesta regió, sovint oblidada.

L’emergència climàtica és global i exigeix l’actuació urgent de tothom. Però els seus impactes i la seva gravetat no se senten igual arreu. La regió mediterrània també està més exposada, tant per raons climàtiques com socioeconòmiques, i si no actuem ara, ens enfrontem a prediccions nefastes, incloent-hi el col·lapse d’ecosistemes sencers, ciutats i estructures socials tal com les coneixem. L’estiu del 2022, una onada de calor letal va causar estralls amb sequeres, incendis forestals i una mortalitat massiva en els ecosistemes marins de tota la regió. Desenes de milers de persones es van veure obligades a abandonar les seves llars i desenes de persones han mort: al nord d’Algèria, almenys 40 persones van perdre la vida en els incendis d’agost. Mentrestant, al sud-oest de França, més de 36.700 persones van ser evacuades.  Aquests fenòmens extrems, juntament amb la tendència a llarg termini a l’augment de les temperatures i del nivell del mar, desestabilitzen encara més una regió mediterrània empobrida, amb conseqüències que van molt més enllà de les preocupacions regionals: es tracta d’una amenaça global per a un lloc on convergeixen tres continents.