Valors educatius de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat

Una lliga de debats entre estudiants és una eina fabulosa per aprofundir en els valors que se li demanden hui a l’educació. Qui no hi estaria d’acord? Només hem de fer una ullada a la pàgina de la Xarxa Vives per comprovar què es vol promocionar i com ens sedueixen i motiven les paraules: documentació, treball en equip, argumentació i oratòria, però també el respecte i la tolerància activa, l’amistat o l’intercanvi d’idees.

Tanmateix, cauríem en un excés de confiança si obviàrem que no tothom li demana a l’educació el mateix. Fins i tot, podríem dir que la societat és contradictòria en alguns d’aquests aspectes. Javier Elzo ens recordava fa uns anys tres de les funcions assignades a l’educació; d’elles, hi ha dues que estan àmpliament reconegudes com a necessàries i indefugibles: la transmissió  de sabers –en el sentit acumulatiu de la idea– i l’habilitació per a ser competent en el treball, és a dir, la dotació de competències especialitzades per a desenvolupar-se amb èxit en el món laboral. Aquestes funcions tenen a la base tot un sistema de valors relacionats amb la preservació, tant de la cultura, com dels modes de relacions sociolaborals dominants en el nostre tipus d’economia i tots dos fomenten de manera implícita la competitivitat, l’esforç i l’èxit personal.

Una tercera funció entraria aparentment en contradicció amb aquestes dues, en tant que apunta, ja no a la preservació de la cultura i model econòmic, sinó precisament a la seua millora i, fins i tot, a la seua transformació: es tracta de l’educació en valors. Una funció que de vegades es confon amb adoctrinament i que moltes veus reclamen com a responsabilitat exclusiva de la família. Una funció que, inadvertidament, els centres docents no publiciten com a senyera de la seua excel•lència, quasi obligats per la demanda social. O no és cert que centrem les nostres energies en capacitar el nostre alumnat per obtenir resultats exitosos en les proves de selectivitat? No és veritat que pares i mares ens reclamen, no sabers, sinó “habilitats” de cara a la professionalització o empleabilitat dels seus fills i filles?

Els models pedagògics innovadors, naturalment, descarten el paper merament instructiu de l’educació i ressalten la importància de l’aprenentatge constructiu, de la crítica i la racionalitat, en la idea que una de les missions de l’educació té com a objectiu el de contribuir de manera activa en la millora del món. I és en aquest punt on la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat té un dels seus punts forts: el de servir de pont entre les tres funcions, tot convertint les exigències de competitivitat, esforç i èxit en valors com col•laboració, competència i construcció.

I com ho fa? La mateixa concepció del debat està dissenyada com una confrontació d’idees que té com objectiu mostrar que les informacions, arguments i sistemes de creences adoptades inicialment per les parts, poden ajudar a refer posicions, variar-les i millorar-les per a la construcció d’idees i de solucions. Aquests debats ens ensenyen que les tàctiques de seducció buides, l’atac personal, l’ús merament retòric del llenguatge, la manca d’argumentació, la fal•làcia, la consigna dogmàtica i l’abús de l’insult i la desqualificació, tan propis dels debats mediàtics i de les xarxes socials, no constitueixen una inèrcia imparable ni un model de comportament on el que importa és matar o morir. L’èxit personal no es concep passant per sobre del valor i la dignitat de les persones. El nostre alumnat ens ha mostrat com es pot competir de forma natural, dialogant, construint solucions i, fins i tot, forjant amistats. No respon això a una de les exigències de l’educació en valors? No contribueix això a la millora del món?

Però d’alguna manera, el que primer ens atreu de la nostra lliga de debats, almenys des de l’òptica motivadora, és el de l’àmbit de participació. No hi ha cap dubte que el fet que hi estiguen convidats a participar els centres de Secundària i de Batxillerat de tota la Xarxa Vives amplia la perspectiva de l’alumnat, que aborda la lliga amb la sensació, no solament d’anar més enllà del poble, la ciutat i la comarca, sinó també amb la seguretat que la llengua no és una barrera per a una visió cosmopolita del món. Un espai en català per a la Lliga de debat  permet l’alumnat eixir dels registres col•loquials, situar-se de forma natural en registres científics, literaris, tecnològics i seguir formant-se en l’ús correcte de la llengua. Però a més, possibilita enriquir-se en l’intercanvi de diferents prosòdies, accents i expressions d’arreu els territoris de parla catalana, servint així d’eina que ens uneix, en la necessitat, hui més que mai, de vertebració i autoconeixement.

Si haguérem d’escollir només dos valors excel·lents com a propis de la Lliga de Debat de la Xarxa Vives, jo no triaria la competitivitat ni la retòrica com als dos primers. Potser construcció i autoestima. Algú ho vol debatre?

Loles Sanjuán i Juàrez
IES Serra Mariola de Muro d’Alcoi

Altres articles publicats a «L’espai de»

Platja, xancles i, per què no, cursos d’estiu (Irina Sánchez)
Via Universitària, una enquesta per saber qui i com són els estudiants universitaris
(Elena Sintes)
Els MOOC avui. Perspectives des de la segona edició de XarxaMOOC (Robert Escolano i José Collado)
Els cursos intensius de català per a estudiantat estranger: una experiència modèlica del multilingüisme autocentrat (Rafael Castelló i Alfons Esteve)
Tecnologies de l’empoderament i la participació per als joves, amb els joves
(Dolors Reig)
La cooperació universitària, en perill d’extinció
(Joan Viñas)
La comunicació digital des de la Universitat (Meius Ferrés)
Universitat i empresa periodística: el vincle necessari
(Josep Lluís Micó Sanz i Andreu Casero Ripollés)
Seguretat lingüística i internacionalització
(Isabel Vázquez)
Les biblioteques virtuals universitàries
(Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors
(Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn
(Wenceslao Rambla)
Universitat i territori
(Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global
(Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur
(Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat
(Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)



28/09/2015 » L'espai de








Llibre recomanat

Actualitat universitats