Via Universitària

Via Universitària

Via Universitària és un programa que té com a objectiu generar informació rigorosa, objectiva i àmplia sobre les condicions de vida i les formes de vinculació amb l’estudi de la població estudiantil universitària. A través d’una enquesta a tots els estudiants, el programa crea una base sòlida de coneixement que aporta informació rellevant sobre la vida universitària al territori de la Xarxa Vives d’Universitats. Aquest coneixement serveix per orientar les propostes de millora en les polítiques universitàries, així com de guia per fonamentar les decisions i orientacions de les polítiques, tant de les universitats pròpies com dels decisors públics.

0
estudiants participants
0
universitats
Un equip de
0
experts

Objectius

Via Universitària respon a la necessitat de contribuir a l’elaboració d’estudis sistemàtics, basats en dades i amb perspectiva comparada sobre les condicions de vida dels estudiants, les seves formes d’estudiar, la seva vinculació amb la universitat, els seus hàbits culturals, els condicionants econòmics, així com les seves expectatives, valors i creences en relació a l’educació superior. Els objectius de Via Universitària són:

1. Crear una base sòlida de coneixement sobre la vida dels estudiants de les universitats de la Xarxa Vives.

L’enquesta constitueix una font de dades àmplia i rigorosa, que ha aportat informació rellevant sobre la vida universitària en el marc de la Xarxa Vives d’Universitats. Per tal d’assolir aquest objectiu, l’estudi s’ha basat en el llegat de les darrers edicions del Via Universitària, de la Encuesta de Condiciones de Vida y Participación de los Estudiantes Universitarios – ECoViPEU (realitzada l’any 2011), així com dels principals referents europeus i internacionals d’investigació i anàlisi en aquest camp, en especial l’enquesta europea Eurostudent, la nordamericana National Survey of Student Engagement i la francesa Observatoire de la Vie Étudiante.

2. Fomentar l’anàlisi i el debat propositiu que permeta orientar propostes de millora en l’àmbit de la política universitària.

Els resultats de l’enquesta han de servir com a eina de reflexió i debat sobre les polítiques universitàries. L’anàlisi de les dades contribueix, en primer lloc, a conèixer amb profunditat les característiques dels estudiants i les condicions amb què es produeix el seu pas per la universitat. En segon lloc, els resultats d’aquesta enquesta constitueixen una eina per fonamentar les decisions i orientacions de la política universitària.

3. Bastir una aliança d’actors clau que sume esforços en els temes fonamentals de l’àmbit universitari.

Generar un pool d’actors clau en l’àmbit de la vida universitària (administració pública, òrgans i agències universitàries, associacions d’estudiants, institucions de recerca,…) als quals poder indagar sobre els que consideren els temes clau entorn l’àmbit universitari, proposar de participar en debats i grups de treball i a qui tenir informats del procés i avançament del projecte.

Pla de treball

Via Universitària 2020-2022 consta de quatre fases:
  • Fase 1

    Setembre 2020 - febrer 2021

    Treballs preparatius de disseny de l'equip i de l'enquesta

  • Fase 2

    Febrer 2021 - juny 2021

    Treball de camp: enquestació als estudiants universitaris.

  • Fase 3

    Juny 2021 - maig 2022

    Anàlisi, difusió i debat dels resultats

  • Fase 4

    Maig 2022 - endavant

    Noves explotacions de les dades i oportunitats futures del programa.

Direcció científica Via Universitària 2020-2022

Antonio AriñoAntonio Ariño Villarroya, catedràtic de Sociologia de la Universitat de València i director científic dels informes Via Universitària 2014-2016 i 2017-2019.
Ramon LlopisRamon Llopis Goig, catedràtic de Sociologia de la Universitat de València i director científic de l’informe Via Universitària 2017-2019.
Miquel MartinezMiquel Martínez Martín,catedràtic de Teoria de l’educació de la Universitat de Barcelona i director científic dels informes Via Universitària 2014-2016 i 2017-2019.
Ernest PonsErnest Pons Fanals, professor titular d’Economia de la Universitat de Barcelona i director científic dels informes Via Universitària 2014-2016 i 2017-2019.

Direcció tècnica Via Universitària 2020-2022

A. PradesAnna Prades Nebot, cap de l’Àrea d'Internacionalització i Generació del Coneixement d’AQU Catalunya.
A. PradesDaniel Torrents Vila, gestor de projectes de l’Àrea d'Internacionalització i Generació del Coneixement d’AQU Catalunya.

Direcció executiva Via Universitària 2020-2022

Ignasi CasadesúsIgnasi Casadesús i Olucha, secretari executiu de la Xarxa Vives d’Universitats
Maria Teresa AlberoMaria Teresa Albero Francés, cap de projectes de la Xarxa Vives d’Universitats
SendraEnric Sendra Duro, cap de comunicació de la Xarxa Vives d'Universitats
Grisela SotoGrisela Soto Personat , tècnica d’activitats de la Xarxa Vives d’Universitats

Consell assessor Via Universitària 2020-2022

MontanyaJordi Montaña, vicepresident primer de la Xarxa Vives d’Universitats
MT. SignesMaria Teresa Signes Signes, vicerectora d’Estudiants i Qualitat de la Universitat Abat Oliba CEU
N. GranéRosario Ferrer Cascales, vicerectora d'Estudiants i Empleabilitat de la Universitat d'Alacant.
R. MariñoRosa Mariño Mesías , cap del Consell de la Qualitat de la Universitat d’Andorra
Anabel Galán Mañas, vicerectora d’alumnat i Ocupabilitat de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Marta Ferrer Garcia, vicerectora d'Estudiants i Participació de la Universitat de Barcelona.
M. GonzalezMaría José González Solaz, vicerectora d'Estudiants i Vida Universitària de la Universitat CEU Cardenal Herrera
PagansSara Pagans Lista, vicerectora d'Estudiantat, Mobilitat i Ocupació de la Universitat de Girona
Carmen Touza Garma, vicerectora d’Estudiants de la Universitat de les Illes Balears
Esther JiménezEsther Jiménez López, vicerectora de Comunitat Universitària de la Universitat Internacional de Catalunya
I. RodríguezImmaculada Rodríguez Moya, vicerectora d'Estudiants i Compromís Social de la Universitat Jaume I
Montserrat Rué Monné, vicerectora d'Estudiants i Ocupabilitat de la Universitat de Lleida
José Juan López Espín, vicerector d'Estudiants i Coordinació de la Universitat Miguel Hernández
C. SigalésCarles Sigalés Conde, vicerector de Docència i Aprenentatge de la Universitat Oberta de Catalunya
Fatiha Nejjari Akhi-elarab, vicerectora de Docència i Estudiantat de la Universitat Politècnica de Catalunya
María Esther Gómez Martín, vicerectora d'Estudiants i Emprenedoria de la Universitat Politècnica de València
Pablo Pareja Alcaraz, vicerector de Professorat i Relacions amb la Comunitat de la Universitat Pompeu Fabra
C. GallucciCarlo Gallucci Calabrese, vicerector de Relacions Internacionals i Estudiants de la Universitat Ramon Llull
M. BonetMaria Bonet Donato, vicerectora d'Estudiants i Ocupabilitat de la Universitat Rovira i Virgili
Isabel Vázquez Navarro, vicerectora d'Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València
MA PinyanaM. Àngels Pinyana Garriga, vicerectora d'Ordenació Acadèmica de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya
M. FonolledaMarta Fonolleda Riberaygua, directora de l'Agència de Qualitat de l'Ensenyament Superior d'Andorra
A. AlegreÀngels Alegre Sánchez, directora de l’Observatori de l’estudiantat de la Universitat de Barcelona.
V. SacristánVera Sacristan Adinolfi, presidenta de l'Observatori del Sistema Universitari.
Representants de l’estudiantat de les universitats de la Xarxa Vives.

Equip de recerca Via Universitària 2020-2022

M. CasalprimMontserrat Casalprim Ramonet, directora del Centre d'estudis virtuals i d'extensió universitària de la Universitat d’Andorra
B. SabriaBetlem Sabrià Bernadó, investigadora membre del GRIE (Grup de Recerca Interdisciplinar en Educació) de la Universitat d’Andorra
L. DazaLídia Daza Pérez, investigadora postdoctoral del Departament de Sociologia i membre del Consell Assesor de l'Observatori de l'Estudiant de la Universitat de Barcelona
M. EliasMarina Elías Andreu, professora agregada del Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona i membre del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat de Autònoma Barcelona
L. DazaAlbert Sánchez-Gelabert, sociòleg i investigador del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat de Autònoma Barcelona
I. NogueraIngrid Noguera Fructuoso, professora Serra Húnter del Departament de Teories de l'Educació i Pedagogia Social de la Universitat Autònoma de Barcelona la Universitat Autònoma de Barcelona.
H. TroianoHelena Troiano i Gomà, professora agregada del departament de Sociologia i membre del Grup de Recerca en Educació i Treball (GRET) de la Universitat Autònoma de Barcelona
B. GrosBegoña Gros Salvat, doctora en Pedagogia i investigadora especialitzada en la utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació en l’àmbit educatiu.
M. TorradoMercedes Torrado Fonseca, professora titular del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació i membre del grup d’investigació consolidat TRALS (Transicions Acadèmiques i Laborals) de la Universitat de Barcelona
P. FigueraPilar Figuera Gazo, professora titular del Departament de Mètodes d’Investigació i Diagnòstic en Educació i coordinadora del grup d'investigació consolidat TRALS (Transicions Acadèmiques i Laborals) de la Universitat de Barcelona
F. MolinaFidel Molina Luque, catedràtic de Sociologia de la Universitat de Lleida, investigador d’ECoViPEU
L. OrtizLuis Ortiz Gervasi, professor agregat del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra
I. SolerInés Soler Julve, tècnica de Planificació, Anàlisi i Avaluació de la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València

Equip Tècnic de Qualitat Via Universitària 2020-2022

Jesús Montes Peral, director del Departament de Qualitat de la Universitat Abat Oliba CEU.
Manuel Alcocer Alcaraz, director de la Unitat Tècnica de Qualitat de la Universitat d’Alacant
Rosa Mariño Mesías, cap del Consell de la Qualitat de la Universitat d’Andorra
María Paz Álvarez del Castillo, cap de l'Oficina de Qualitat Docent de la Universitat Autònoma de Barcelona
Dolors Baena Tostado, responsable del Gabinet tècnic del rectorat de la Universitat de Barcelona
Olga Pujolras González, cap del Servei de Qualitat Academicodocent de la Universitat de Barcelona
Agnés Castillo Ramón, tècnica de la Unitat de Desenvolupament Estratègic i Qualitat de la Universitat CEU Cardenal Herrera
Mireia Agustí Torrelles, vicegerent de l’Àrea Acadèmica i Qualitat de la Universitat de Girona
Maria Jesús Mairata Creus, directora del Servei d'Estadística i Qualitat Universitària de la Universitat de les Illes Balears
Elena Santa María Fernández, responsable del Servei d’Innovació i Qualitat Educativa (SIQE)de la Universitat Internacional de Catalunya
Ivan José Barreda Tarrazona, vicerector adjunt de Planificació i Qualitat de la Universitat Jaume I
Carme Sala Martínez, cap de Qualitat i Planificació Docent de la Universitat de Lleida
David León Espí, cap del Servei de Qualitat de la Universitat Miguel Hernández d’Elx
Maria Taulats Pahissa, directora de Planificació i Qualitat de la Universitat Oberta de Catalunya
Santiago Roca Martín, responsable de l’Àrea de Planificació, Qualitat i Programes transversals a la Universitat Politècnica de Catalunya
José Ricardo Díaz Cano, cap del Servei d'Avaluació, Planificació i Qualitat de la Universitat Politècnica de València
Jordi Campos Díaz, cap de la Unitat de Projectes, Estudis i Qualitat de la Universitat Pompeu Fabra
Mònica Figueres, cap d’Ordenació acadèmica i Qualitat a la Facultat d’Educació i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull
Ester Sabaté, coordinadora del Gabinet de Programació i Qualitat de la Universitat Rovira i Virgili
Camen Dasí Vivó, directora de la Unitat de Qualitat de la Universitat de València
Ricard Giramé Parareda, director de l’Àrea de Qualitat de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.

Principals resultats de l'enquesta Via Universitària (2020-2022)

A continuació es mostren diversos indicadors relatius al perfil de l’estudiantat universitari, l’equitat en l’accés als estudis superiors, les fonts de finançament dels estudis, les expectatives futures, els motius d’elecció d’estudi, la dedicació i les metodologies emprades en la docència a les universitats.

Les dades estan extretes de l’Informe general de resultats Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022). 

Classe social de l'estudiantat per nivells (2018 i 2021)

Classe social estudiantat nivells

Transcurs d'una setmana lectiva normal. Hores mitjanes per sexe

Setmana lectiva

Pes relatiu de les diferents fonts d'ingressos (percentatge mitjà del total)

Pes relatiu fonts ingressos

Perfil social de l'estudiantat segons modalitat d'ensenyament, presencial i virtual

Perfil social estudiantat modalitat

On viuen els estudiants universitaris de grau

On viuen els estudiants de grau

Prevalença de depressió, ansietat i altres problemes mentals

Depressió_ansietat_problemes_mentals

Motivacions (mitjana)

Motivacions

Assignatures segons metodologies (2018 i 2021)

Assignatures_metodologies

Publicacions Via Universitària (2020-2022)

Resultats principals, conclusions i propostes

Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022). Col·lecció Política Universitària, n. 14. Maig, 2022. Series: Política Universitària, 14. Maig, 2022.

Consultar

Main results, conclusions and proposals

Via Universitària: access, learning conditions, expectations and returns for university studies (2020-2022). Series: Política Universitària, 14. Maig, 2022.

Consultar

Informe general de resultats

Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2020-2022). Maig, 2022.

Consultar

Dossier de premsa

Via Universitària (2020-2022). Ser estudiant universitari avui. Maig, 2022.

Consultar

L’estudiantat universitari implicat en la governança

Via Universitària (2020-2022). Breu perfil dels i les representants estudiantils. Maig, 2022.

Consultar

Publicacions Via Universitària (2017-2019)

Resultats principals, conclusions i propostes

Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2017-2019). Col·lecció Política Universitària, n. 4. Maig, 2019. Series: Política Universitària, 4. Maig, 2019.

Consultar

Main results, conclusions and proposals

Via Universitària: access, learning conditions, expectations and returns for university studies (2017-2019). Series: Política Universitària, 4. Maig, 2019.

Consultar

Informe general de resultats

Via Universitària: Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris (2017-2019). Maig, 2019.

Consultar

Dossier de premsa

Via Universitària (2017-2019). Ser estudiant universitari avui. Maig, 2019.

Consultar

L’estudiantat universitari implicat en la governança

Via Universitària (2017-2019). Breu perfil dels i les representants estudiantils. Maig, 2019.

Consultar

Publicacions Via Universitària (2014-2016)

Resultats principals, conclusions i recomanacions

Via Universitària (2014-2016): Accés, condicions d’aprenentatge, expectatives i retorns dels estudis universitaris. Col·lecció Política Universitària, n. 4. Maig, 2016.

Consultar

Informe general de resultats

Via Universitària (2014-2016). Ser estudiant universitari avui. Maig, 2016.

Consultar

Preguntes freqüents

Quantes edicions s'han realitzat del programa Via Universitària?
S’han realitat tres edicions de Via Universitària. La tercera edició (2020-2022) ha comptat amb la participació de vora 50.000 estudiants de 20 universitats de la regió Vives.

La primera edició (2014-2016) va estar impulsada per la Fundació Jaume Bofill (FJB) en col·laboració amb la Xarxa Vives d’Universitats (XVU). La iniciativa, que va abastar 19 universitats de l’arc mediterrani (Andorra, Espanya i França), va comptar amb més de 20.500 estudiants universitaris enquestats. La segona edició (2017-2019), liderada exclusivament per la XVU, va comptar amb la participació de més de 40.000 estudiants de 20 universitats de la regió Vives.
Quins són els principals eixos del programa?
Des de la segona edició (2017-2019), les dades provinents de l’enquesta Via Universitària s’analitzen a partir de dos eixos que n’asseguren la rellevància: l’àmbit disciplinari i l’equitat. Pel que fa a l’àmbit disciplinari, més enllà de la tipologia d’estudis associada a l’estructura o nivells (graus, màsters, doctorats), hi ha una diferenciació de les disciplines pel que fa a la naturalesa i l’estructura del contingut curricular. Aquesta orientació incideix en la transició professional i, per tant, en els rèdits de la formació (per exemple, hi ha titulacions, com ara Infermeria o Farmàcia, que porten vinculades professions regulades, mentre que d’altres competeixen obertament per la inserció laboral). És més desconegut com aquesta creixent diferenciació horitzontal, que ha provocat l’expansió de graus, afecta una segmentació social per tipologia d’estudis.

En segon lloc, l’eix d’equitat: analitzar si hi ha diferències per origen social dels estudiants. Aquest origen s’identifica a partir de sexe, variables de nivell formatiu familiar, nivell ocupacional familiar i fills de progenitors nascuts a l’estranger. Aquest eix permet respondre a preguntes sobre l’equitat en l’accés, si el fet de treballar està relacionat amb l’origen social o no, si hi ha més retard, si hi ha diferències en el finançament dels estudis per classe social, si la dedicació és diferent, etc. També s’analitzen les diferències de gènere. Aquest segon eix és el que dota l’estudi de rellevància social, i encaixa en les narratives de les cimeres ministerials europees de seguiment de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), en les quals s’emfatitza el paper de l’educació superior en la promoció de la cohesió social i la reducció de desigualtats, així com els objectius de desenvolupament sostenibles impulsats per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015.

En la tercera edició es mantenen els eixos de l’àmbit disciplinari i d’equitat, però el context d’aquesta edició és singular, atès que se situa al primer quadrimestre del curs 20-21, és a dir, un període on l’activitat universitària es va veure molt condicionada per les restriccions sanitàries derivades de la pandèmia. Per això l’informe afegeix una informació de gran valor que prové directament de l’experiència, les vivències i la percepció dels estudiants durant la situació d’emergència viscuda arran de la pandèmia de COVID-19.
Qui dona suport a Via Universitària?
Via Universitària (2020-2022) és un programa impulsat per la Xarxa Vives que compta amb la participació de 20 universitats. La direcció tècnica del programa està a càrrec de l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Via Universitària també compta amb el suport de l'Agència de Qualitat de l'Enseyament Superior d'Andorra (AQUA), l'Agència Valenciana d'Avaluació i Prospectiva (AVAP) i de la Generalitat de Catalunya.
Quins són els referents del programa?
La font principal en què es basa el programa Via Universitària és Eurostudent (Social and economic conditions of student life in Europe), enquesta periòdica de la qual s’han dut a termes set onades des de l’any 2000. L’objectiu principal del projecte Eurostudent és proporcionar informació fonamental sobre les condicions socioeconòmiques dels estudiants europeus i generar indicadors comparables a nivell internacional.

Així mateix, Via Universitària té com a referents diferents estudis desenvolupats als Estats Units d'Amèrica (EUA), el Canadà, Gran Bretanya, Austràlia, França, Suïssa i Espanya, entre d'altres. Als EUA i el Canadà es realitza des de l’any 2000 la National Survey of Student Engagement (NSSE), que explora la participació dels estudiants en els programes i activitats universitàries. Aquesta enquesta s’elabora des del NSSS Institute, que elabora múltiples materials de reflexió a partir de l’experiència de les nombroses universitats participants o adherides.

Quant a Austràlia, des de 2006 s’hi han realitzat diverses enquestes per part de la Conferència de Rectors de les Universitats Australianes, en les quals s’han tractat temes com els recursos socioeconòmics o l’equitat participativa. Pel que fa a les universitats britàniques, aquestes disposen des de 2005 la National Student Survey.

Des de l’any 1989 França compta amb Observatoire de la Vie Etudiante (OVE), creat pel Ministeri d’Educació de França, que des de 1994 realitza una enquesta triennal de condicions de vida dels estudiants. Aquest instrument ha estat replicat en nombroses universitats franceses per tal d’estudiar i descriure els perfils dels universitaris, el seu recorregut i resultats acadèmics i la seva inserció laboral. Recentment, les universitats suïsses han adoptat un sistema similar de seguiment i generació d’informació.

Pel que fa a l’Estat Espanyol, Via Universitària és hereva d’ECoVIPEU, enquesta de l’any 2011 dirigida per la Universitat de València que volia impulsar un observatori de la vida i participació dels estudiants universitaris a Espanya.
Quina metodologia segueix Via Universitària?
El mètode de recollida de la informació és l’entrevista individual mitjançant un qüestionari autoemplenat per Internet (CAWI) als estudiants matriculats de primer cicle (Grau/Bàtxelor, Doble grau) i segon cicle (Postgrau, Màster) de les universitats participants en el programa. L’enquestació en línia proporciona una major rapidesa en l’obtenció de les dades, un accés a una mostra molt més àmplia i un important estalvi de recursos econòmics en relació altres mètodes d’enquestació.

Àmbit poblacional
L’univers d’estudi el conformen la totalitat d’estudiants matriculats en les universitats participants en el programa.

Treball de camp
El treball de camp el desenvoluparà l’empresa ESAM Tecnología, una spin-off de la Universitat de València que ha realitzat la recollida de la informació en totes les edicions de Via Universitària, amb una sòlida experiència en enquestació en línia i amb total garantia sobre la privacitat de les dades que es recolliran.

Notícies del programa Via Universitària 2020 - 2022

Font: À Punt. Notícies migdia – 24/5/2022

Font: IB3. Programa Al Dia – 24/5/2022

Font: À Punt. Notícies nit – 25/5/2022

Font: Fet a mida – 14/6/2022

RNE (24/5/22)

La Xarxa (24/5/22)

IB3 Ràdio (25/5/22)

Onda Cero (24/5/22)

Cadena SER (15/5/22)

Notícies del programa Via Universitària 2017 - 2019

Font: Telenotícies migdia TV3 – 15/5/2019

Font: À Punt NTC. 19/5/2019

Font: L’Informatiu RTVE. – 15/5/2019

Font: IB3 Notícies. – 15/5/2019

Font: Telenotícies TV3. 15/5/2019

SER. Informatius (15/5/19)

Catalunya Ràdio (15/5/19)

RNE. Informatius migdia (15/5/19)

RAC 1. 14/15 (15/5/19)

Cugat Ràdio. Connectats (31/5/19)

SER. Hora 25 (15/5/19)

Presentació de resultats Via Universitària 2017-2019

Presentació de resultats Via Universitària (2017-2019)

Objectius de Desenvolupament Sostenible

El 2015, l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible, una oportunitat perquè els països i les seues societats emprenguen un nou camí amb el qual millorar la vida de tots, sense deixar ningú enrere. L’Agenda compta amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals.

El programa Via Universitària de la Xarxa Vives contribueix als ODS:

ODS 1
ODS 4
ODS 5
ODS 10
ODS 16
Logo ODS
Organització i suport
Direcció executiva

Direcció tècnica:


AQU Catalunya
Amb el suport de:

AQU Andorra