• Premi a la millor edició:

“La ciutat de València. Síntesi d’Història i Geografia Urbana”, de Manuel Sanchis Guarner (Publicacions de la Universitat de València)

El 1972, el professor Manuel Sanchis Guarner va publicar aquest llibre fonamental per a conèixer la història de València i per a estimar el patrimoni urbà de la capital valenciana. Mig segle després torna a eixir al carrer en una nova edició a cura del geògraf Josep Vicent Boira, amb continguts actualitzats i, sobretot, amb un renovat corpus gràfic. Fotografies a color, dibuixos inèdits de l’autor -que veuen per primera vegada la llum- i la reproducció millorada de les velles il·lustracions dels anys 60 i 70 que ofereixen una visió desconeguda de la ciutat. L’obra perviu com una peça essencial en el coneixement de València i de la seua geografia urbana i s’enriqueix amb la documentació inèdita d’una València dibuixada, i no sols narrada, per Sanchis Guarner. Una València que ens condueix des de la fundació romana el 138 aC fins als edificis modernistes, expressionistes o racionalistes de la València del segle XX com el Mercat Central o el Banc de València. Pel mig, desenes de dibuixos, mapes i imatges de tota mena que travessen els dos mil anys d’història d’una ciutat orgullosa del seu passat, arrelada al present i ambiciosa de futur.

• Premi a la millor coedició interxarxa:

“La premsa valencianista. 1837-1977”, de Francesc-Andreu Martínez Gallego i Francesc-Tomàs Martínez Sanchis (Editorial Universitat Politècnica de València, Publicacions de la Universitat de València i Publicacions de la Universitat d’Alacant)

Durant el període històric que abraça aquesta obra, 1837-1977, la llengua del País Valencià va ser, en els millors dels casos, proscrita de la condició de llengua oficial i, en el pitjor, perseguida i prohibida. Les 448 publicacions -editades preferentment en valencià- i les gairebé sis-centes portades reproduïdes permeten descriure a través de l’evolució històrica del món editorial i, particularment, de la creació gràfica, la història contemporània del país, amb les aportacions d’il·lustradors destacats, des d’Enric Pertegàs fins a Xavier Mariscal, passant per Artur Ballester, Ricard Boix, Lluís Dubón, Enric Guasp, Josep Lluís Hernández Doce, Josep Peris, Josep Renau, Josep Segrelles o Antoni Vercher. Aquest volum s’emmarca en un projecte més ampli de recuperació de la memòria històrica del valencianisme, entès com el conjunt d’idees, llibres, publicacions, entitats, iniciatives, fets i personatges que, des de mitjan segle XIX, han reivindicat la identitat pròpia del poble valencià i, en especial, la recuperació i l’ús de l’idioma compartit. L’obra també compta amb la participació de la Fundació Josep Irla.

• Premi al millor llibre de ciència i tecnologia

“Tots els colors de l’Univers. La descoberta de l’espectre de radiació electromagnètica”, de Pere Serra Coromina (Edicions de la Universitat de Barcelona)

L’any 1666, un jove estudiant anglès va demostrar que la llum blanca del sol contenia tots els colors de l’arc iris. Inspirada per aquell experiment llegendari, una audaç aristòcrata francesa n’imaginava un altre que la duia a somiar en un Univers ple de nous colors que ni ella ni ningú no podia veure. I en un tercer experiment —aquest cop ben real—, un músic alemany exiliat va constatar que la llum invisible imaginada per la dama no era el producte d’una fantasia delirant, sinó una certesa que anunciava l’existència de múltiples formes de radiació impossibles de concebre fins aleshores. Aquesta és la història de la descoberta de l’espectre electromagnètic, la realitat intangible que s’estén des de les ones de ràdio fins als raigs gamma i de la qual només veiem una ínfima part, la llum visible; i és, alhora, la crònica dels seus protagonistes i dels temps en què van viure. És, de fet, la història de com es van descobrir les diverses radiacions que omplen de «colors» l’Univers.

• Premi al millor llibre de ciències socials

“Cuidar-se en comunitat. Una aproximació a les llars col·laboratives per a persones grans”, de Marta Pi Martín (Edicions de la Universitat de Barcelona)

Els darrers anys, les llars col·laboratives han viscut una expansió considerable tant en l’àmbit europeu com en l’estatal a causa de les transformacions en la demografia, les expectatives personals de cura i assistència, les pautes de residència familiar, la transmissió i l’herència de la propietat, i l’aposta per una vellesa més activa. A través d’una aproximació etnogràfica, aquest llibre recull les experiències de set llars de l’Estat adreçades a persones grans. Són espais que representen un nou paradigma de les formes de convivència, perquè se centren en l’atenció comunitària i les cures, alhora que defensen un envelliment saludable. Gràcies a la dinàmica atenta del grup i al sentiment col·lectiu que s’hi genera, les persones que s’hi estan o que preveuen fer-ho algun dia acaben valorant aquesta alternativa de convivència com una opció on viure la vellesa de manera autogestionada.

• Premi al millor llibre d’arts i humanitats

“Filosofia política. Una introducció”, de Sergi Morales-Gálvez, Elvira Riera-Gil, Lluís Pérez-Lozano i Marc Sanjaume-Calvet (Edicions de la Universitat de Barcelona)

Què caracteritza el bon govern i com es pot assolir? Per quins principis s’ha de guiar la convivència? Quins sistemes polítics es poden considerar justos o legítims? Del liberalisme al comunitarisme o el republicanisme, del feminisme a la teoria crítica, aquest llibre il·lumina els camins que han forjat els grans noms de la filosofia política contemporània, n’analitza els principals corrents de pensament i explora qüestions polèmiques que ens afecten avui dia, com ara la diversitat religiosa, cultural i lingüística, els drets dels animals o la moralitat de les fronteres. Filosofia política mostra com aquestes nocions teòriques fonamenten decisions polítiques que tenen un impacte real sobre la nostra vida quotidiana, i convida a repensar les pròpies opinions i a participar en el debat sobre la millor manera de construir una societat més justa i lliure per a tothom.