- La trobada clou amb una crida a reforçar la coordinació, la recerca en català i la formació de professionals amb consciència lingüística
La sessió de cloenda va comptar amb la participació de la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montserrat. Foto: Xènia Fuentes (UB).
20.03.2026. La Universitat de Barcelona ha acollit els dies 16 i 17 de març el Fòrum Vives de Política Lingüística Universitària, una trobada impulsada per la Xarxa Vives d’Universitats que ha reunit responsables institucionals, personal expert i equips tècnics per analitzar els reptes del català en l’àmbit de l’educació superior i definir noves estratègies d’actuació amb l’horitzó 2030.
L’encontre, celebrat a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, ha donat continuïtat a la trobada que va tenir lloc el 2021 a la Universitat de València i ha servit per a avaluar el camí recorregut en els darrers anys en un context marcat per l’agreujament de la situació sociolingüística arreu dels territoris de parla catalana.
Una crida a situar la política lingüística al centre de l’estratègia universitària
Al llarg de les dues jornades, les persones participants han coincidit a assenyalar que la política lingüística no pot continuar sent un àmbit subsidiari, sinó que ha d’esdevenir una política estratègica de sistema, integrada en la governança universitària com a eix estratègic i alineada amb les funcions de docència, recerca i transferència de coneixement.
Les conclusions del fòrum apunten la necessitat de reforçar la responsabilitat institucional de les universitats en la promoció del català, amb una implicació més decidida dels equips de govern i una revisió de les estratègies de dinamització lingüística per adaptar-les a les noves realitats socials i educatives; especialment pel que fa als usos socials de la llengua. Concretament, s’ha subratllat la necessitat d’abordar els usos personals més enllà de les aules i promoure l’assertivitat de la comunitat universitària en contextos de submissió i desigualtat lingüística.
Governança, marc legal i sistemes d’avaluació
Una part central del debat s’ha centrat en les possibilitats i limitacions del marc legal vigent, així com en la necessitat d’aprofitar-lo de manera més efectiva per desplegar polítiques lingüístiques més ambicioses. El fòrum ha constatat que, tot i l’existència d’instruments normatius com la LOSU, els estatuts universitaris i els plans de normalització lingüística, persisteixen limitacions en la seua aplicació. Així mateix, s’ha posat de manifest la necessitat de desplegar els acords interns, com la Carta Universitària de la Llengua de la Xarxa Vives, que proposen mesures i accions concretes per afavorir la situació del català.
Així mateix, el fòrum ha posat de manifest els avanços assolits en matèria d’informació i seguiment, especialment pel que fa al desenvolupament de sistemes d’indicadors que permeten avaluar amb rigor l’impacte de les polítiques lingüístiques i orientar la presa de decisions. Així mateix, s’ha fet palesa la necessitat d’harmonitzar la recollida de dades a les universitats per poder desenvolupar estudis comparables al sistema Vives.
Reforçar el català en la recerca i la producció de coneixement
Pel que fa a la recerca, s’ha evidenciat la menor presència del català en la publicació acadèmica, especialment en els àmbits científic i tecnològic, i s’ha subratllat la necessitat de revertir aquesta tendència. En aquest sentit, les conclusions apunten a la conveniència d’impulsar incentius específics per a la producció acadèmica en català, així com de revisar els marcs d’avaluació de la recerca per evitar que actuen com a factor desincentivador.
En aquesta línia, s’ha remarcat la importància d’alinear-se amb iniciatives europees com la Coalició per a l’Avanç de l’Avaluació de la Recerca (CoARA), que promou un model d’avaluació més qualitatiu on la diversitat lingüística i les publicacions en llengües pròpies siguen reconegudes com a valor acadèmic. Aquest impuls ha de permetre avançar cap a la consolidació d’un ecosistema de revistes científiques en català que contribuïsca a reforçar-ne el prestigi, la visibilitat i la capacitat de projecció internacional.
Formar professionals amb competència i consciència lingüística
La segona jornada ha posat el focus en els graus amb incidència social, especialment en els àmbits de l’educació i la salut. Les universitats han coincidit en la necessitat d’incorporar de manera més sistemàtica la dimensió lingüística en els plans d’estudis, amb l’objectiu de formar professionals amb competència lingüística i consciència del seu paper social. Aquest plantejament implica avançar cap a models formatius que integren la llengua no només com a eina de comunicació, sinó també com a element clau en la qualitat del servei públic i en la relació amb la ciutadania, i revisar criteris interns com l’admissió i la procedència de l’alumnat en els estudis.
Cooperació universitària i acció compartida amb l’horitzó 2030
El fòrum ha reafirmat la cooperació entre universitats com una de les principals fortaleses del sistema i ha fet valdre el paper de la Xarxa Vives com a espai de coordinació per excel·lència en matèria de política lingüística. En aquest marc, les conclusions apunten la necessitat de definir objectius comuns i establir estratègies compartides que permeten donar una resposta més efectiva als reptes que suposa l’emergència lingüística.
La benvinguda institucional va comptar amb les intervencions del rector de la Universitat de Barcelona, Joan Guàrdia; del director general d’Universitats, Miquel Soriano; i del conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila. Mentre que la cloenda va anar a càrrec del vicerector de Política Lingüística de la Universitat de Barcelona, Josep Monserrat; del secretari general de Política Lingüística, Joan Santanach; i de la consellera de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, Núria Montserrat.
El Fòrum Vives de Política Lingüística Universitària s’emmarca com a cloenda del 30é aniversari de la Xarxa Vives d’Universitats. Durant aquesta commemoració, la Xarxa Vives ha celebrat diversos fòrums estratègics, amb l’objectiu de revisar els principals programes de treball i definir el full de ruta de la institució per als pròxims anys.