• La jornada, encapçalada per la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, i pel president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat de Perpinyà Via Domitia, Yvan Auguet, ha reunit els rectors i rectores de les universitats que formen part de la Xarxa Vives per a debatre els reptes i les oportunitats de les polítiques plurilingües de l’espai europeu universitari.

19.05.2026. Són possibles les polítiques plurilingües en l’espai europeu universitari? La III Trobada de Rectores i Rectors, impulsada per la Xarxa Vives d’Universitats, ha posat sobre la taula els reptes i les oportunitats del multilingüisme en el marc de les aliances universitàries europees. La jornada, celebrada a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans i presidida per la presidenta de l’IEC, Teresa Cabré, i pel president de la institució i rector de la Universitat de Perpinyà Via Domitia, Yvan Auguet, ha servit per a afrontar reptes compartits i compartir experiències entre equips de govern. En aquest marc, s’ha subratllat la necessitat d’un compromís explícit amb el multilingüisme, que reconegui l’esforç addicional que implica la coexistència de diverses llengües i es tradueixi en la destinació de recursos concrets per a fer-lo possible.

La Unió Europea defensa el multilingüisme com un valor fonamental de l’espai europeu d’educació superior (EEES), i promou la presència de diverses llengües en la docència, la recerca i la comunicació institucional. Aquesta aposta implica la participació de tots els col·lectius universitaris —estudiantat, professorat i personal d’administració i serveis— en l’ús de diferents llengües.

Tot i això, l’aplicació d’aquestes polítiques es troba sovint amb dificultats. Factors com la complexitat de la realitat lingüística europea, la manca d’un consens clar sobre què implica realment el multilingüisme o la insuficiència d’espais per a la pràctica quotidiana de diverses llengües en limiten l’efectivitat. En aquest sentit, s’ha remarcat que moltes polítiques es limiten encara a fomentar l’aprenentatge de llengües, sense garantir-ne un ús actiu dins la vida acadèmica. Aquesta situació contribueix a la persistència de dinàmiques monolingües i al predomini d’una llengua hegemònica en la comunicació universitària.

La jornada ha inclòs la presentació de l’article Multilingualism in Higher Education: What do European University Alliances Deliver?, en què s’ha constatat la necessitat de polítiques transversals i interconnectades i d’integrar el multilingüisme en totes les dimensions de la universitat i no només com a activitats aïllades.
En aquest context, s’ha assenyalat també el potencial de les eines digitals i de la intel·ligència artificial per a facilitar la comunicació multilingüe, no com a substitut de l’aprenentatge de llengües, sinó com a suport perquè qualsevol persona pugui expressar-se en la seva llengua.

Els participants han coincidit que el desplegament d’una política plurilingüe efectiva requereix una acció sostinguda, transversal i avaluada. També s’ha advertit que les ideologies contràries al multilingüisme poden generar desigualtats en l’accés a les llengües i limitar les oportunitats acadèmiques i professionals. La trobada s’ha tancat amb el compromís de continuar treballant conjuntament per a transformar el multilingüisme en una pràctica social real dins les universitats, més enllà dels discursos, i avançar cap a un model més enriquidor, equitatiu i alineat amb la diversitat lingüística europea.