• Els guardons tenen com a objectiu mostrar el paper de l’edició universitària en la transferència del coneixement en català i el valor i la qualitat de la tasca que desenvolupen les editorials acadèmiques

06.07.2026. La Xarxa Vives d’Universitats ha fet públic el veredicte dels Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària 2026, que reconeixen les millors publicacions editades per les universitats membres. Els guardons posen en valor la tasca de les editorials i serveis de publicacions universitàries en la difusió del coneixement científic i humanístic en català, alhora que contribueixen a reforçar el prestigi de l’edició acadèmica i la normalització de la llengua pròpia en aquest àmbit. Els premis s’han lliurat en el marc de l’acte de concessió de la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats, celebrat a la Universitat de Perpinyà Via Domitia el passat 3 de juliol.

En aquesta edició, el jurat ha distingit cinc obres en les categories de millor llibre d’arts i humanitats, millor llibre de ciència i tecnologia, millor llibre de ciències socials, millor coedició interxarxa i el guardó a la millor edició.

Millor llibre d’arts i humanitats

Literatura catalana de la postmodernitat I i II. Transformacions, marcs i gèneres narratius, de Jordi Marrugat, Víctor Martínez-Gil i Núria Santamaria, publicat conjuntament per Edicions de la Universitat de Barcelona i el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Aquesta obra, que ofereix la primera història general de la literatura catalana produïda entre els anys seixanta del segle XX i el nostre present, exposa els principals debats i processos de constitució, canvi, desenvolupament i variació d’una de les èpoques més fecundes de les lletres catalanes.  Escrita per més de mig centenar d’especialistes, s’organitza en set parts distribuïdes en dos volums: en el primer s’analitza com es construeix la literatura catalana postmoderna, tant en termes de creació com d’establiment d’una xarxa institucional que respon al nou context cultural, propi i internacional, i tot seguit s’hi estudien els gèneres narratius. En el segon volum es tracta la no-ficció, la poesia, la dramatúrgia, l’experimentalisme i els principals episodis de recepció i traducció de literatura estrangera al català. Literatura catalana de la postmodernitat és una obra de referència que ofereix una base sòlida per entendre la producció literària dels nostres autors coetanis i situa per primera vegada en el marc internacional els estudis literaris catalans d’aquest període.

El guardó el van recollir els rectors de totes dues institucions, Joan Guàrdia Olmos i Javier Lafuente Sancho.

Millor llibre de ciència i tecnologia

Canvi global. Crisi ecosocial i perspectives futures, de Marc Oliva, Jordi Martín, Carles Barriocanal, Juan Ignacio López-Moreno i Josep Bonsoms, publicat per Edicions de la Universitat de Barcelona.

En un moment decisiu per al canvi global contemporani, aquest llibre explica les claus per comprendre i afrontar les ràpides transformacions del món en què vivim: des dels desafiaments climàtics fins als reptes que plantegen, a escala planetària, problemes com la pèrdua de la biodiversitat, l’escassetat de recursos o la urbanització accelerada. Amb una visió integradora i transversal que va més enllà del discurs hegemònic, experts en diferents temàtiques analitzen els canvis socioeconòmics recents i els seus efectes sobre el medi natural. Adreçada a un públic heterogeni, aquesta obra presenta, amb sensibilitat pedagògica, una síntesi de les actuacions necessàries per revertir la crisi ecosocial.

El rector Joan Guàrdia Olmos va ser l’encarregat de recollir el guardó.

Millor llibre de ciències socials

Ensenyar (llengües) al País Valencià. Reflexions des de l’interaccionisme discursiu, de Joaquim Dolz i Aina Monferrer Palmer, publicat pel Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I.

Joaquim Dolz i Aina Monferrer aborden els reptes i les oportunitats de l’educació plurilingüe constructiu i respectuós amb les llengües minoritzades com el valencià, i ofereix propostes didàctiques, així mateix incorpora també recursos amb una mirada innovadora, com els videotutorials i la intel·ligència artificial. Una aportació molt rellevant per a professionals de l’ensenyament de llengües, personal investigador i responsables de polítiques educatives.

El premi el va recollir el rector Jesús Lancis Sáez.

Millor coedició interxarxa

La filosofia al natural, de Pere Lluís Font, editat conjuntament per Edicions de la Universitat de Barcelona i Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida.

El discurs filosòfic sovint és ressent d’una certa entonació forçada, com si per un complex d’inferioritat davant de la ciència volgués dissimular la seua debilitat argumental, atés que en filosofia tot es pot posar en qüestió. Aquest llibre reivindica la “filosofia al natural”, és a dir, sense maquillatge, amb un estil que en reconegui les característiques epistemològiques específiques i defugi la retòrica. A la primera part, titulada “Elogi de la filosofia” – en el sentit maragallià del terme elogi, no incompatible amb una actitud vigilant-, s’hi aborden des d’aquesta perspectiva quatre qüestions clau: la legitimitat de la filosofia a l’època de la ciència, la seva relació amb la pròpia història, la possibilitat d’adjectivar-la sense que deixi de tenir un valor universal i el seu estat de salut en l’actualitat, tant en el panorama internacional com a casa nostra. A la segona part “Una tríada meravellosa”, Pere Lluís Font se centra en Montaigne, Descartes i Pascal, tres maîtres-à-penser que tenen en comú l’originalitat filosòfica i l’estil natural, i que constitueixen en si mateixos una cultura completa.

Van recollir el premi els rector Joan Guàrdia Olmos i la rectora Maria Àngels Balsells Bailón.

Millor edició

Llibre de privilegis de Morella (1225-1395), de Vicent Garcia Edo, publicat pel Servei de Publicacions de la Universitat Jaume I.

La vila de Morella té una llarga història documental que es remunta als orígens mateixos del regne de València, tenint en compte que va ser la primera del regne que va passar a mans de Jaume I l’any 1232. Els documents que es recullen en aquesta extraordinària edició, escrits en les dues llegües del moment, en llatí i en vulgar, es refereixen a documentació reial, però també tipus documentals molt variats, entre els quals concòrdies entre la vila i les aldees o amb altres persones i institucions de l’entorn, ordenances municipals singulars, documents de compres de béns immobles, sentències judicials i fins i tot algun document eclesiàstic. Una col·lecció de textos, magníficament presentada, amb un enorme valor testimonial.

El rector Jesús Lancis Sáez va rebre el guardó en representació de la universitat.

El jurat d’aquesta edició ha estat integrat per Oriol Amat i Salas, vicepresident I de la Xarxa Vives d’Universitats; Núria Cadenes i Alabèrnia, periodista i escriptora; Caterina Mercè Picornell, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears, i Ignasi Moreta Tusquets, professor del Departament de Filologia Catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de Fragmenta Editorial.

Amb aquesta vuitena edició, els Premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària es consoliden com el principal reconeixement a la producció editorial de les universitats de la Xarxa Vives. Creats l’any 2019, els guardons distingeixen anualment les obres que excel·leixen per la qualitat científica i editorial, alhora que reivindiquen el paper de les editorials universitàries en la transferència del coneixement i en la promoció del català com a llengua de recerca, docència i divulgació.