Trobada Fòrum Vives de Política Lingüística Universitària
Trobada Fòrum Vives de Política Lingüística Universitària
L’any 2021, les universitats de la Xarxa Vives van celebrar una jornada de reflexió estratègica sobre la política lingüística universitària amb l’objectiu de compartir diagnòstics, consensuar conceptes i avançar cap a un marc comú d’actuació en favor del català com a llengua acadèmica. Aquella trobada partia d’un context de convergència progressiva entre les realitats sociolingüístiques dels diferents territoris, d’una voluntat d’homogeneïtzar criteris i d’un escenari marcat per canvis profunds en els àmbits tecnològic, educatiu i social, així com per l’impacte de la pandèmia i els processos d’internacionalització universitària.
Cinc anys després, el context ha evolucionat de manera significativa. Tot i reconèixer els avenços assolits des del Fòrum Vives de Política Lingüística Universitària de 2021, la situació sociolingüística als territoris de parla catalana ha empitjorat fins al punt de poder parlar obertament d’una emergència lingüística. El retrocés de l’ús social del català, les resistències creixents en determinats àmbits i la consolidació de dinàmiques de substitució lingüística plantegen nous reptes que interpel·len directament la universitat com a institució clau de formació, recerca i transferència de coneixement.
En aquest escenari, la universitat no pot limitar-se a preservar marcs normatius existents, sinó que ha d’assumir una responsabilitat activa en la defensa de la diversitat lingüística, en coherència amb la seua funció social i amb els valors d’una educació inclusiva i de qualitat. La trobada de 2026 es planteja com un espai per revisar críticament què s’ha aconseguit des de 2021, identificar les limitacions actuals de les polítiques lingüístiques universitàries i redefinir prioritats i estratègies adaptades a la conjuntura present.
• Reafirmar la responsabilitat institucional de les universitats en la promoció de la llengua pròpia, definint què poden i han de fer els equips de govern, els òrgans de política lingüística i els serveis lingüístics en el context actual.
• Revisar i repensar les estratègies de dinamització lingüística, adaptant-les a les noves realitats socials i dotant-les d’eines, perfils professionals i recursos adequats per incidir de manera efectiva en les pràctiques i actituds lingüístiques de la comunitat universitària.
• Intervenir sobre les actituds lingüístiques per frenar el retrocés del català, prevenir resistències i reforçar la consciència lingüística mitjançant estratègies de formació, protecció de drets i corresponsabilitat col·lectiva.
• Analitzar el marc legal vigent (LOSU, estatuts universitaris, plans de normalització lingüística i altres normatives) per identificar oportunitats i límits reals en el desplegament de la política lingüística universitària.
• Impulsar el català com a llengua de recerca, publicació i transferència, mitjançant polítiques institucionals que en reforcen el prestigi acadèmic i el valor científic.
• Treballar de manera prioritària en àmbits i titulacions estratègiques amb un fort impacte social —com educació, dret, salut, treball social, comunicació o filologia catalana— en col·laboració amb col·legis professionals i altres agents.
• Millorar els sistemes d’indicadors i dades, superant les dificultats actuals d’obtenció d’informació i compartint experiències d’èxit que permetin avaluar l’impacte real de les polítiques lingüístiques.
• Fomentar aliances institucionals amb altres sistemes universitaris, com el basc i el gallec, i explorar models externs que puguin enriquir les estratègies pròpies.
Aquesta jornada vol esdevenir, en definitiva, un punt d’inflexió per passar de la diagnosi i la coordinació a una acció més decidida, mesurable i transformadora de la política lingüística universitària en defensa del català i del plurilingüisme.
Per participar-hi, cal formalitzar la inscripció mitjançant aquest formulari abans del 10 de març.
9 h
ACREDITACIONS
9:30 h
BENVINGUDA INSTITUCIONAL
Joan Guàrdia i Olmos, vicepresident IV de la Xarxa Vives d’Universitats i rector de la Universitat de Barcelona.
Francesc Xavier Vila i Moreno, conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
BLOC 1. LES UNIVERSITATS COM A MOTOR DE LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA
10 h
MÒDUL 1.1. QUÈ CAL QUE FACEN LES UNIVERSITATS PER REVERTIR LA MINORITZACIÓ DEL CATALÀ?
Enfocament inicial per fixar què es demana a la universitat: què poden i han de fer els equips de govern, els òrgans de política lingüística i els serveis lingüístics per reafirmar la responsabilitat institucional de les universitats en la promoció de la llengua pròpia.
Com es pot intervenir sobre les actituds lingüístiques per frenar el retrocés del català, prevenir resistències i reforçar la consciència lingüística mitjançant estratègies de formació, protecció de drets i corresponsabilitat col·lectiva.
Esteve Valls i Alecha, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona (UB).
Rut Carandell i Rieradevall, directora de Plataforma per la Llengua.
Rossana Martínez i Ferrándiz, presidenta d’Escola Valenciana.
Eloi Bellés Boeta, professor del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de les Illes Balears (UIB).
Àxel Broch Masana, representant de l’estudiantat al Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra.
MODERA: Josep Monserrat Molas, vicerector de Política Lingüística de la UB.
11 h
DEBAT
12 h
DESCANS
12:30 h
MÒDUL 1.2. MARC LEGAL. OPORTUNITATS I LIMITACIONS
Anàlisi del marc legal vigent (LOSU, estatuts universitaris, plans de normalització lingüística i altres normatives) per identificar oportunitats i límits reals en el desplegament de la política lingüística universitària.
Vicenta Tasa Fuster, codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la Universitat de València (UV).
Anna M. Pla Boix, doctora en Dret i professora de Dret Constitucional de la Universitat de Girona (UdG).
Joan Ridao i Martín, professor agregat de Dret Constitucional a la UB i Lletrat del Parlament de Catalunya.
Jordi Matas Dalmases, catedràtic de Ciència Política i assessor en política lingüística de la UB.
MODERA: Manel Jiménez-Morales, vicerector d’Aliances, Comunitat i Cultura de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
13:30 h
DEBAT
14:30 h
DINAR A PEU DRET
15:30 h
MÒDUL 1.3. INDICADORS, DADES I AVALUACIÓ
Reflexió sobre la necessitat de disposar d’un sistema d’informació eficient i harmonitzat en el conjunt del domini lingüístic per acompanyar les decisions estratègiques en PLU.
Anàlisi de reptes i oportunitats en la millora dels sistemes d’indicadors i dades, superant les dificultats actuals d’obtenció d’informació i compartint experiències d’èxit que permetin avaluar l’impacte real de les polítiques lingüístiques.
Carina Álvarez Ramos, coordinadora del projecte UNEIX al Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya.
Yaiza Pérez Alonso, professora ajudant doctora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la UV.
David Casals Andreu, responsable de Dinamització i Sociolingüística dels Serveis Lingüístics de la UB.
Rosa Calafat i Vila, coordinadora de Política Lingüística de la UIB.
MODERA: Oriol Amat i Salas, vicepresident I de la Xarxa Vives d’Universitats.
BLOC 2: DEFINICIÓ D’ESTRATÈGIES I PRIORITATS
16:30 h
MÒDUL 2.1. CAP A UNA RENOVACIÓ DE LA DINAMITZACIÓ LINGÜÍSTICA
Com cal revisar i repensar les estratègies de dinamització lingüística, per tal d’adaptar-les a les noves realitats socials i dotar-les d’eines, perfils professionals i recursos adequats per incidir de manera efectiva en les pràctiques i actituds lingüístiques de la comunitat universitària.
Quins mecanismes poden ajudar a intervenir sobre les actituds lingüístiques per frenar el retrocés del català, prevenir resistències i reforçar la consciència lingüística mitjançant estratègies de formació, protecció de drets i corresponsabilitat col·lectiva.
Jordi Matas Dalmases, catedràtic de Ciència Política i assessor en política lingüística de la UB.
José Antonio Moreno Villanueva, comissionat de Política Lingüística i Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
Marta de Blas Abante, cap del Servei de Llengües i Terminologia de la Universitat de Politècnica Catalunya (UPC).
Robert Escolano López, sotsdirector del Serveis de Llengües de la Universitat d’Alacant (UA).
Marina Massaguer Comes, directora de l’Àmbit de Formació i Foment del Consorci per a la Normalització Lingüística.
MODERA: Hèctor Càmara i Sempere, director del Secretariat de Llengües de la UA.
17:30 h
DEBAT
9 h
MÒDUL 2.2. RECERCA, DIVULGACIÓ I PUBLICACIÓ
Anàlisi del paper de les polítiques institucionals en la promoció del català com a llengua de recerca, publicació i transferència.
Debat sobre els mecanismes que contribueixen a reforçar el prestigi acadèmic i el valor científic del català.
Vicenta Tasa Fuster, codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la UV.
Mireia Sopena i Buixens, doctora en Llengua i Literatura Catalanes i editora d’Edicions UB.
Mercè Gisbert Cervera, directora de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU).
MODERA: Víctor Homar Santaner, vicerector de Política Científica i Investigació de la UIB.
10 h
DEBAT
10:30 h
DESCANS
11 h
MÒDUL 2.3. GRAUS ESTRATÈGICS I IMPACTE SOCIAL. QUINS CANVIS S’HAN D’INTRODUIR ALS PLANS D’ESTUDIS?
Anàlisi de l’abast de les competències atribuïdes tant a les universitats com a les diferents administracions públiques en aquesta matèria, avaluar de manera sistemàtica els resultats de les polítiques lingüístiques implementades fins ara i, a partir d’aquesta diagnosi, establir uns objectius estratègics i realistes a mitjà termini que permetin garantir professionals formats adequadament.
Integració de l’atenció a les actituds en els graus estratègics, des de la perspectiva de “transferir” consciència lingüística a futurs professionals.
• ÀREA D’EDUCACIÓ
Representant del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya (pendent de confirmació).
Elga Cremades Cortiella, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB.
Jordi Antolí Martínez, professor del Departament de Filologia Catalana de la UA.
Marta Bertrán Tarrés, degana de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
MODERA: Nadia Azzouz Boudadi, coordinadora del Servei de Programes Internacionals de la Universitat d’Andorra (UdA).
• ÀREA DE SALUT
Vanessa Bretxa i Riera, directora general d’Accés al Coneixement i Impuls de l’Ús del Català del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
Oriol Portell Torres, coordinador de Serveis Lingüístics de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
Lluís Mont Girbau, cardiòleg, cap de la Unitat de Cardiologia del Clínic de Barcelona i impulsor de “Salut pel Català”.
Anna Casanovas Llorens, degana de la Facultat de Salut de la Universitat de Lleida (UdL)
MODERA: Laura Santamaria, vicerectora de Cultura i Política Lingüística de la UAB.
13:30 h
CONCLUSIONS
Ferran Isabel i Vilar, director del Servei de Llengües de la UA.
Andreu Pulido Bazaga, cap de l’Institut de Ciències de l’Educació – Servei d’Aprenentatge i Innovació Docent de la UdG.
Conxa Planas Planas, assessora de Política Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats.
Marta Estella Clota, directora del Servei de Llengües de la UAB.
Sergi Linares de Terán, cap del Servei de Promoció i Normalització Lingüística de la Universitat Politècnica de València.
Oriol Portell Torres, coordinador de Serveis Lingüístics de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
Nadia Azzouz, coordinadora del Servei de Programes Internacionals de la UdA.
14 h
CLOENDA
Josep Monserrat Molas, vicerector de Política Lingüística de la UB.
Joan Santanach Suñol, secretari general del Departament de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.
Miquel Soriano Ibáñez, director general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya.
• Hèctor Càmara i Sempere, director del Secretariat de Llengües de la UA.
• Jordi Matas Dalmases, catedràtic en Ciències Polítiques de la UB.
• Josep Monserrat Molas, vicerector de Política Lingüística de la UB.
• Rosa Calafat i Vila, coordinadora de Política Lingüística de la UIB.
• Jordi de Bofarull Bertran, coordinador del Servei Lingüístic i de Publicacions de la URV.
• Rafael Castelló Cogollos, codirector de la Càtedra de Drets Lingüístics de la UV.
• Vicenta Tasa Fuster, codirectora de la Càtedra de Drets Lingüístics de la UV.
• Conxa Planas Planas, assessora de Política Lingüística de la Xarxa Vives d’Universitats.
Amb el suport de:
