ACTE INAUGURAL

Laura Santamaria Guinot, vicerectora de Cultura i Política Lingüística de la UAB.

AULA DE TEATRE DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA

“La quarta paret”
Creació col·lectiva a partir de la novel·la homònima de Sorj Chalandon i d’Antígona de Sòfocles.
Director: Txell Torres.

Un grup de persones es troba en un teatre per assajar Antígona mentre, a fora, hi ha una guerra. Venen de llocs i mirades diferents i, potser, no haurien coincidit mai fora d’aquest espai. Entre paraules que no sempre arriben, silencis que pesen i cossos que tenen memòria, l’assaig es converteix en un punt de trobada. A mesura que el món exterior s’hi filtra, l’obra deixa de ser només una representació: esdevé un lloc on provar una altra manera d’estar junts. Potser simplement és això: crear, per un instant, un llenguatge compartit i difuminar el mur invisible que ens separa.

AULA DE TEATRE DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT

“La història del comunisme contada per a malalts mentals”
Obra de Matei Visniec, versió d’Elizabeta Domínguez.
Traducció i direcció de Francesc Sanguino.

La història del comunisme relata la visita d’un escriptor oficialista soviètic, Iuri Petrovsky, pocs dies abans de la mort de Stalin a l’Hospital Central de Malalts Mentals de Moscou. La finalitat de la visita és parlar als malalts mentals del règimen comunista perquè consideren que això millorarà la seua salut, però en realitat no és més que una excusa per a parlar de les bondats del sistema i, si de cas, trobar contrarevolucionaris fent-se passar per malalts.L’obra narra amb ironia el paroxisme al qual arriba qualsevol sistema polític totalitari abans o després, però sobre tot és una comèdia en puritat, fins i tot, grotesca, pròpia de l’humor europeu tradicional contemporani.

AULA D’ARTS ESCÈNIQUES DE LA UPV

“Amb un cos estrany”
Obra i direcció de Marc Brell i López.

Ella viu amb un cos estrany. És una persona no correcta, ha de corregir allò que li sobra, o que li falta. S’angoixa, es cargola, es modifica, es sagna per tindre un cos no estrany. Però és un cos estrany el seu? O potser és que viu amb un cos estrany que la va travessar com una bala i se li ha instal·lat a algun lloc del seu organisme i no li correspon? Eixe cos estrany pren forma d’insult, vexació mirada hostil, assetjament i ara és part d’Ella. Potser Ella podria extraure eixe cos estrany d’ella mateixa.

GRUP ESTABLE DE TEATRE DE LA UAB

“A l’altra banda”
Obra de creació col·lectiva.
Direccció: Ricard Gázquez.

Com és la vivència de les persones que es veuen obligades a migrar? Les causes són sempre les mateixes: pobresa, guerra, vulneracions dels drets humans, catàstrofes climàtiques. Ens sembla necessari aturar-nos a pensar en les circumstàncies i els conflictes que es produeixen als territoris d’arribada. Us plantegem un seguit d’escenes teatrals per compartir reflexions i interrogants sobre aquests temes de rabiosa actualitat.

AULA DE TEATRE DE LA UPC

“Panspèrmia”
Obra i direcció d’Alberto Rizzo.

Un tímid parpadeig metàl·lic —amb prou feines perceptible i tot silenci— travessa la Via Làctia a la recerca d’un nou sistema solar. Amb prou feines uns centímetres d’alumini i aïllant separen els seus tripulants —5.007 dorments— del buit exterior. Un llarg letarg en un son intranquil anticipa presagis funestos a anys llum del seu destí. És supèrbia o predestinació que la humanitat arribi a altres estrelles? Pot la vida obrir-se sempre camí?

AULA DE TEATRE DE LA UPF

“Objectes perduts”
Obra de Núria Pompeia.
Adaptació i direcció: David Pintó Codinasalta.

Objectes perduts presenta un mosaic d’històries breus que retraten, des de mirades diverses i sovint iròniques, les tensions de la vida quotidiana contemporània: la incomunicació, el pes de les expectatives socials i la lluita individual per trobar espais de llibertat i autenticitat dins d’un entorn sovint rígid o absurd. A través de situacions aparentment quotidianes els personatges revelen les seves fragilitats, frustracions i desitjos, deixant al descobert les estructures socials que condicionen les seves decisions.

ATUB

“Una venjança com n’hi ha poques”
Adaptació de l’obra de Lluïsa Denís, versió de Selma Serrallé.
Direcció: Juana Garguiulo.

Una adaptació de la tragèdia en un acte “Una venjança com n’hi ha poques” de l’artista (pintora, dramaturga, etcètera) Lluïsa Denís i Reverter, esposa de Santiago Rusiñol. Es tracta d’un text en què la protagonista, Teresa, sentencia l’amor del Ramon; una obra amb tints feministes que reflexiona sobre el patriarcat i el poder de decidir entre la vida i la mort.

ASSAIG GRUP DE TEATRE DE LA UV

“L’aniversari de Natalicia”
Obra d’Íria Márquez.
Traducció i direcció de Pep Sanchis.

Una vesprada de primavera es celebra l’aniversari de Natalicia en una residència qualsevol. Els residents i una auxiliar ho preparen tot i començem a descobrir les necessitats, desitjos i misèries dels seus habitants. Vides que de vegades se’ns oblida que encara hi son.

AULA DE TEATRE DE LA UVIC-UCC

“Enxarxats”
Obra d’Ignasi Arumí.
Direcció: Margarida Tió.

Enxarxats reflexiona sobre el dolor de les xarxes i el poder de l’amistat, més enllà dels posts, els likes i de les veritats que ens volen fer creure

AULA DE TEATRE DE LA URV

“Maria Aurèlia Capmany vs. Boris Vian”
Espectacle experimental de creació pròpia.
Direcció: Joan Rioné.

Maria Aurèlia Capmany i Boris Vian no es van conèixer. Tampoc van parlar, ni van intercanviar correspondència, ni van coincidir mai. Però, com en les “”Vides paral·leles”” de Plutarc, contraposem dos personatges i en fem una comparació. La intenció de Plutarc era proporcionar models de comportament a seguir o a evitar. Nosaltres emparellem Capmany i Vian com un joc teatral on reivindicar-los i mostrar el compromís literari i social que van materialitzar com una forma de vida.