18.04.2026. Diverses institucions i entitats cíviques, entre les quals es troba la Xarxa Vives d’Universitats, han presentat el projecte d’actualització de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics (DUDL), coincidint amb el trenté aniversari de la seua proclamació a Barcelona de 1996. L’acte, impulsat pel PEN Català i el CIEMEN, ha donat el tret de sortida a un procés internacional, participatiu i obert per adaptar aquest instrument de referència als canvis socials, tecnològics i polítics de les darreres dècades. La iniciativa vol reforçar la protecció efectiva dels drets lingüístics arreu del món i situar-los al centre de les agendes democràtiques, culturals i de drets humans, amb el suport d’una àmplia xarxa d’entitats i institucions.

Per què aquesta actualització?

L’actualització de la DUDL vol donar resposta a reptes emergents com la digitalització accelerada, l’impacte de la intel·ligència artificial, les migracions internacionals, els conflictes armats o els processos de minorització lingüística. També abordarà aspectes clau com els drets lingüístics en entorns digitals i educatius, així com la protecció davant processos d’assimilació forçada. En aquest context, el projecte aspira a impulsar el reconeixement formal dels drets lingüístics dins del sistema de les Nacions Unides.

El projecte es desenvoluparà en diverses fases fins al 2028, amb l’objectiu final de presentar la nova Declaració davant dels organismes de drets humans de l’ONU. A partir del 15 d’abril de 2026, institucions, experts i entitats d’arreu del món podran fer arribar les seues aportacions per contribuir a la redacció del nou text.

Linguapax, Plataforma per la Llengua, GLiDi, GELA, Garabide, Kontseilua, Hizkuntz Eskubideen Behatokia, A Mesa pola Normalización Lingüística, la Xarxa Vives d’Universitats, ELEN, el PEN Internacional, Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià i Òmnium Cultural són les entitats i institucions que s’hi han adherit a la iniciativa.