- La jornada reuneix professionals de la comunicació universitària i especialistes en divulgació científica per compartir estratègies davant dels desafiaments comunicatius actuals
05.11.2026. La Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha acollit la VIII jornada Fòrum Vives de Comunicació Digital, una trobada que ha situat al centre del debat un dels grans reptes actuals de les universitats: com transformar el coneixement generat en l’àmbit acadèmic en informació accessible, comprensible i rellevant per al conjunt de la societat.
Sota el lema «Divulgació del coneixement en l’ecosistema digital«, la jornada ha reunit professionals dels serveis de comunicació i de les unitats de cultura científica de les universitats de la Xarxa Vives per analitzar els canvis que condicionen la comunicació del coneixement i compartir experiències i estratègies per reforçar-ne l’impacte social. La desinformació científica, la polarització del debat públic, la irrupció de la intel·ligència artificial generativa i la transformació dels hàbits de consum informatiu han centrat les reflexions principals.
La jornada ha començat amb la benvinguda institucional de Xavier Vilajosana, vicerector de Recerca, Transferència i Emprenedoria de la UOC, qui ha destacat el paper estratègic de la comunicació universitària a l’hora de fer arribar els resultats de la recerca i el coneixement acadèmic de la ciutadania.
Comunicar ciència en un context de desinformació i intel·ligència artificial
La primera taula rodona, «Divulgar en temps de polarització i intel·ligència artificial«, ha abordat els desafiaments que planteja el nou ecosistema informatiu per a la divulgació científica. Hi han participat Àlex López-Borrull, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació de la UOC i expert en ciència oberta i desinformació científica; Cristina Sáez, periodista especialitzada en ciència i salut i coordinadora del suplement de Ciència del diari ARA, i Sílvia Simon, directora de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació de la Universitat de Girona (UdG), professora del Departament de Química i Investigadora de l’Institut de Química Computacional i Catàlisi. Tots tres han coincidit en la necessitat de generar confiança en la ciutadania i mantenir el rigor informatiu a l’hora de transmetre el coneixement científic.
El programa també ha donat visibilitat a iniciatives que exploren noves maneres de connectar la recerca amb la societat. En la presentació de projectes inspiradors s’han donat a conéixer Hypatia Mars, una organització liderada per dones que impulsa la recerca espacial i promou la visibilitat del talent femení per inspirar les noves generacions, i La Conversa, l’edició en llengua catalana de The Conversation, que impulsa la Xarxa Vives conjuntament amb altres institucions del sistema de coneixement. Les iniciatives han estat presentades per Roser Bastida, farmacèutica especialitzada en comunicació científica i integrant d’Hypatia Mars, i Mariola Serna, periodista, traductora i responsable editorial de La Conversa, respectivament.
Apropar el coneixement acadèmic: un repte compartit
La col·laboració entre els equips de comunicació i el personal docent i investigador ha centrat la dinàmica participativa «Trencant barreres. Com aconseguir que l’expert/a aprope el seu coneixement a la societat», coordinada per Sílvia Martínez, professora dels Estudis de Ciències de la Informació i directora del Màster Universitari en Social Media de la UOC.
A través d’una activitat ludificada basada en el joc de rol, els participants han explorat eines i estratègies per facilitar aquesta col·laboració, adaptar els missatges als diferents perfils acadèmics i construir una relació de treball que permeta convertir el coneixement especialitzat en continguts comunicables i d’interés públic.
A la vesprada, el col·loqui «De la recerca a l’impacte: com comuniquem el coneixement universitari» ha traslladat el debat a l’àmbit de les estratègies institucionals. La sessió ha analitzat com les universitats poden reforçar la projecció social de la recerca i generar continguts que siguen alhora rigorosos, accessibles i rellevants per als diferents públics.
Hi han intervingut Mònica Alonso, directora de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF); Ester Medico, directora de Comunicació de la UOC, i M. Isabel Pocoví, cap del Servei de Comunicació de la Universitat de les Illes Balears (UIB). El col·loqui, que ha estat moderat per Miquel Pellicer, director d’Estratègia Digital de la UOC, ha permés conéixer diferents estratègies universitàries que conflueixen en la necessitat de projectar institucionalitat i rigor acadèmic, però, al mateix temps, d’adaptar-se a la multicanalitat i els nous llenguatges que exigeix l’esfera digital.
La jornada ha incorporat també un espai d’intercanvi de projectes universitaris en comunicació digital mitjançant una dinàmica de speed dating. En definitiva, la iniciativa ha facilitat que els participants compartiren experiències, identificaren possibles sinergies i exploraren noves oportunitats de col·laboració entre les universitats de la Xarxa Vives.