Les obres guanyadores dels premis Joan Lluís Vives a l’edició universitària 2022 es presentaran dissabte 17 de setembre en el marc de la la Setmana del Llibre en Català a l’escenari 2 del Moll de la Fusta.
Aquesta edició, les obres guardonades són:
“Flora medicinal de les illes Balears”, de Carles Amengual i Vicens (Edicions de la Universitat de les Illes Balears) En el volum Flora Medicinal de les illes Balears, del doctor Carles Amengual i Vicens, s’analitzen els estudis sobre flora medicinal del temps dels clàssics grecs i llatins —Hipòcrates, Teofrast, Galè, Dioscòrides, Plini—, àrabs —Ibn Sina—, així com també de la flora medicinal balear, medievals i moderns fins al segle XXI —des de Ramon Llull fins a Brotat et Terrers, Cursach i Arguimbau, Barceló i Combis, Bianor, Palau i Ferrer, Bonafè i Barceló, etc. També s’ha recollit la presència d’aquestes espècies en la literatura i cultura popular de les Illes Balears, en un gran treball de recerca i divulgació. |
 |
“Guia de la València del primer franquisme”, de Juan Salazar, Lucila Aragó i José María Azkárraga (Editorial de la Universitat Politècnica de València i Publicacions de la Universitat de València) Què va suposar la victòria franquista a la Guerra Civil i quin paper hi va tenir la societat valenciana? La publicació de Juan Salazar, Lucila Aragó i José María Azkárraga planteja un recorregut històric per la València de la postguerra, a partir de diferents perspectives: des d’àmbits com l’arquitectònic, l’urbanístic i el laboral fins al món de l’educació, la sanitat o la cultura. A més, compta amb abundants imatges de llocs icònics de la ciutat, com els espais de la repressió i de l’exaltació franquista, a més de mapes inèdits de la ciutat d’aquells anys, així com testimonis diversos, com ara de persones que van viure la repressió a les presons valencianes. |
 |
“Hereta’t. Com influeixen el nostre comportament els gens i la biologia”, de David Bueno (Edicions de la Universitat de Barcelona) El grau d’intel·ligència, creativitat o impulsivitat, el fet de ser més o menys espiritual o tenir una determinada tendència política són trets que venen donats pel nostre genoma, o es deuen a l’ambient en què hem crescut i on vivim? Quin paper hi té, en tot plegat, el cervell? A aquestes preguntes tracta de donar resposta l’investigador David Bueno i Torrens. La tesi que sosté aquest llibre és simple, però de gran repercussió individual i social: la nostra manera de ser parteix del llegat dels nostres progenitors, dels gens concrets que ens han donat i de l’educació que hem rebut, una herència que és biològica i també cultural. Ara bé, la podem matisar, i fins a cert punt autodirigir de manera conscient i volguda «heretant-nos a nosaltres mateixos». |
 |
“Parlar de sa: el llegat mallorquí a la Marina”, de Joan Lluís Monjo et al. (Publicacions de la Universitat d’Alacant) L’expulsió dels moriscos del Regne de València l’any 1609 va suposar un terrible drama humà per a la població expulsada i un autèntic daltabaix per a l’economia valenciana. Per ocupar les terres abandonades, els senyors territorials van captar llauradors de Mallorca, que van repoblar principalment les comarques de la Marina, la Safor i el Comtat, tot i que també van arribar a altres, com la Vall d’Albaida, la Ribera i la Canal de Navarrés. Aquesta obra col·lectiva, coordinada per Joan Lluís Monjo, cerca donar a conèixer el llegat viu de la repoblació mallorquina en la cultura, la gastronomia i, molt especialment, la parla, d’aquestes comarques valencianes. |
 |