El pare Josep Massot i Manuel Lladonosa, guardonats amb la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives

  • La Medalla d’Honor és la màxima distinció que atorguen conjuntament les 22 universitats de la Xarxa Vives.
  • L’acte de lliurament dels guardons, celebrat a la Universitat Miguel Hernández d’Elx, clou el curs acadèmic 2017-2018.

Medalla Honor 2018

13.07.2018.- La Universitat Miguel Hernández d’Elx ha estat l’escenari del reconeixement a la trajectòria professional i el compromís envers la ciència, la llengua i la cultura del filòleg, editor i historiador, Josep Massot i Muntaner, i de l’historiador i impulsor dels estudis universitaris a Lleida, Manuel Lladonosa i Vall-llabrera. Ambdós homenatjats han estat condecorats amb sengles Medalles d’Honor de la Xarxa Vives, l’únic guardó que atorguen conjuntament les 22 universitats dels territoris de parla catalana.

Abans de retre homenatge al pare Massot, el catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, Rafael Alemany, ha descrit al guardonat com “un home intel·ligent, savi, treballador incansable, humil i generós”, i ha destacat que “Just és, doncs, que siga hui el conjunt de les universitats dels territoris que compartim la mateixa llengua pròpia i els elements culturals que aquesta vehicula […] qui reconega els mèrits que concorren en el pare Josep Massot amb la concessió de la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats com a expressió del deute de gratitud immensa que tenen amb ell la comunitat científica i les nostres terres”.

Al seu torn, Roberto Fernández, rector de la Universitat de Lleida, ha lloat el treball constant de Manuel Lladonosa perquè aquesta Universitat fos una realitat: “[…] Lladonosa pertany a aquella generació de joves universitaris que van fer possible la creació d’una universitat a la seva ciutat […] Una història que es resumeix en una afirmació molt senzilla: no hi havia gairebé res i calgué fer-ho gairebé tot”. Així mateix, Fernández ha destacat també la contribució del guardonat a la ciutat de Lleida: “El canvi espectacular de Lleida durant aquestes darreres dècades li deu molt, a aquest home de bé, gran professor, magnífic historiador i ciutadà compromès, que ha fet de la seva ciutat el baluard principal del seu projecte existencial”.

Josep Massot va nàixer a Palma de Mallorca el 1941. Es llicencià de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona el 1962, any en què va ingressar a l’Abadia de Montserrat com a monjo benedictí. Ha estat professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona i és professor d’història de l’Església a Montserrat i director de publicacions de l’Abadia de la mateixa ciutat, funció que desenvolupa des del 1972. Massot és Doctor honoris causa per la Universitat de les Illes Balears (1999) i de València (2016). També ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi (1996) i el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2012). Entre les publicacions sobre literatura, llengua i història destaquen Els escriptors i la guerra civil a les Illes Balears (1990), Materials de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1993-2011), Guerra civil i repressió a Mallorca (1997), Església i societat a la Catalunya contemporània (2003) i Els mallorquins i la llengua catalana (2018).

Manuel Lladonosa va nàixer a Lleida el 1946. És historiador i doctor per la Universitat Autònoma de Barcelona. Fou un dels primers professors de la primera delegació universitària lleidatana, fet que el va consolidar com una figura central de la fundació de la Universitat de Lleida. Degà de la Facultat de Lletres entre el 1985 i el 1988, ha estat catedràtic d’Història Contemporània entre els anys 1989 i 2011, i fins el 2016 professor emèrit. Lladonosa presideix el Patronat Municipal Josep Lladonosa Pujol d’Alguaire i és membre corresponent de la Reial Acadèmia de la Història (2001). Va ser president d’Òmnium Cultural de Lleida (1980-1982), de l’Ateneu Popular de Ponent (1979-1987) i de la Creu Roja de Lleida (1993-1996). L’any 1999 va ser guardonat amb el Premi d’Actuació Cívica de la Fundació Carulla i el 2005 va ser condecorat pel govern de la Generalitat amb la Creu de Sant Jordi. Fruit de la seua àmplia i sòlida trajectòria investigadora ha publicat nombroses obres, entre les que destaquen El Congrés de Sants (1975), Catalanisme i moviment obrer: el CADCI entre 1903 i 1923 (1988), Sindicalistes i llibertaris: l’experiència de Camil Piñón (1989) i Carlins i liberals a Lleida (1833-1840) (1993).

Abans de cloure l’acte, el president de la Xarxa Vives i rector de la Universitat Miguel Hernández, Jesús Pastor, ha agraït als guardonats la seua contribució científica i cultural: “Som deutors de la vostra ingent aportació a la universalització de la nostra cultura, i la Medalla d’Honor que rebeu en l’acte d’avui simbolitza la gratitud de les 22 universitats de la Xarxa Vives”. Aquest acte posa el punt final al curs acadèmic de les universitats de la Xarxa, que en paraules del president “constitueixen una potència científica, un pol significatiu per al desenvolupament regional del sud d’Europa”. Pastor també ha emfatitzat la necessitat “d’insistir en les inversions en infraestructures que impulsen el corredor mediterrani” alhora que ha reiterat que “cal ubicar la universitat com a actriu principal en la definició de les estratègies i dels sistemes de progrés regional”.

L’homenatge ha estat presidit pel president Pastor i ha comptat amb la presència tant de les rectores i rectors de les universitats de la Xarxa Vives com de diferents càrrecs i membres de la comunitat universitària. També han assistit representants de governs i institucions de la regió Vives, com ara Josefina Bueno (directora general d’Universitat, Investigació i Ciència de la Generalitat Valenciana), Josep Ochoa (director general de Responsabilitat Social i Foment de l’Autogovern de la Generalitat Valenciana), Joandomènec Ros (president de l’Institut d’Estudis Catalans) i Josep Enric Escribano (president de l’Associació Cívica per la Llengua ‘El Tempir’).



13/07/2018 » Actualitat de la Xarxa, Notes de premsa








Llibre recomanat

Actualitat universitats