Seguretat lingüística i internacionalització

Les universitats de la Xarxa Vives registrem, des de bon començament, la major densitat d’estudiants d’intercanvi d’Europa, tot això gràcies al gran nombre d’universitats que la integrem, a la diversitat de titulacions ofertes i a l’atractiu de la cultura i l’estil de vida. A la Universitat de València, a més, ens sentim especialment satisfets de ser la segona universitat d’Europa que més estudiants rep.

La presència d’estudiants europeus, com també la dels que vénen amb els programes Sèneca, és molt positiva per a la projecció internacional de les universitats i les ciutats que els acullen, i sobretot és molt important per a incrementar el grau de plurilingüisme de les nostres comunitats universitàries.

Per aquest motiu, l’acolliment dels estudiants d’intercanvi, l’hem d’abordar tant des de la perspectiva de la seua integració lingüística com de l’aprofitament de la seua estada per a incrementar les competències lingüístiques de tots els membres de les nostres universitats. Un estudiant, posem per cas, de Bolonya, se’n pot tornar al seu país després d’haver cursat part del currículum en català i castellà i d’haver-los apresos. Però també –i aquest és un fet que hem de potenciar– pot haver contribuït a ensenyar italià o qualsevol altra llengua que domine als seus companys de classe o de pis, o a un professor o un PAS, mitjançant els programes de parelles o tàndems lingüístics.

En el context de la regió Vives, el plurilingüisme va lligat indissolublement a l’ús i l’aprenentatge de la llengua comuna de totes les nostres universitats, el català. En les nostres universitats hem de fer una aposta molt clara per la internacionalització i alhora també per la promoció de la llengua pròpia. Per aquest motiu, és necessari deixar ben clar en la informació que des del primer moment es facilita als possibles estudiants dels programes d’intercanvi que a les nostres universitats les llengües de docència són el català i el castellà, conjuntament amb l’anglès i, en menor mesura, altres llengües com l’alemany, el francès o l’italià. I que aquestes llengües són, per tant, vehicle habitual de comunicació i de transmissió dels coneixements dins de les aules.

Donar a conèixer aquest tipus d’informació és bàsic perquè té efectes de manera bidireccional. Als estudiants d’intercanvi els permet saber què es trobaran quan arriben a les nostres universitats, cosa que implica poder-se formar lingüísticament d’una manera adequada i prèvia a la seua estada. En aquest sentit, els nostres cursos EILC els poden ser de moltíssima utilitat com a mitjà de formació justament abans de començar a estudiar els crèdits de la seua titulació. A nosaltres ens permet tenir la seguretat que l’estudiant té la informació sobre les llengües que es trobarà en la docència, a més, per descomptat, de poder difondre la nostra cultura i la nostra llengua arreu de les universitats d’Europa.

Això, com diem, és fonamental en els nostres graus, però també és cert que com més va més, rebem també molts estudiants de postgrau als quals hem d’oferir aquesta mateixa formació i informació. I també hem de ser capaços de garantir una major  presència d’una o més llengües estrangeres que la que s’ofereix en els graus.

En definitiva, del que es tracta és de consolidar el nostre àmbit, la regió Vives, com un territori de referència a tot Europa, tant per la qualitat dels nostres estudis –siguen de grau o de postgrau– com també perquè aspirem a ser un referent internacional de l’aposta pel plurilingüisme i la convivència multilingüe i multicultural. Hem de excel·lir a ser una regió i unes universitats que ensenyen, que investiguen i que difonen el coneixement tant en la llengua pròpia com en l’altra llengua oficial, com en qualsevol llengua d’ús internacional. Aquesta és i ha de ser la nostra aposta per la internacionalització.

Isabel Vázquez
Vicerectora d’Estudis i Política Lingüística de la Universitat de València

 

Altres articles publicats a «L’espai de»

Les biblioteques virtuals universitàries (Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors
(Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn
(Wenceslao Rambla)
Universitat i territori
(Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global
(Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur
(Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat
(Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)