Imatge del vídeo d’Ermessenda. TV3
Castelló de la Plana, Barcelona, Palma.- 23/03/2011.- El Diccionari Biogràfic de Dones ens presenta avui la biografia d’Ermessenda de Carcassona, comtessa de Barcelona, protagonista aquest mes de la minisèrie de TV3 Ermessenda, la dona més poderosa de la història de Catalunya.
Ermessenda es va casar vers el 993 amb Ramon Borrell, comte de Barcelona i va participar activament en els afers de govern. Tant és així que la trobem en algunes expedicions militars a l’Ebre i el Segre on van obtenir un bon nombre de fortaleses. Fou mare de dos fills: Berenguer Ramon, qui morí essent infant i Estefania, qui arribà a ser reina de Navarra.
A la mort del seu marit, va esdevenir senyora i usufructuària del patrimoni marital. Es va fer càrrec del govern, amb el suport de magnats, bisbes, abats i jutges, amb els quals va dur a terme una tasca pacificadora, de fundacions religioses, de repoblació i recuperació econòmica. En aquest sentit, la figura d’Ermessenda de Carcassona destaca per la seva defensa del dret i el poder públics, per sobre de la força i l’arbitrarietat, en uns moments difícils en què les insurreccions i les violències de la noblesa anaren imposant l’ordre feudal.
L’any 1023, Ermessenda deixà els comtats en mans del seu fill Berenguer Ramon, el qual reclamava poder governar tot sol, malgrat els drets que pogués tenir la seva mare per raó del seu dot i el testament del seu marit. L’any 1035 Ermessenda inicià un segon període de govern durant la minoritat del seu nét Ramon Berenguer I. El 1039 començà el conflicte amb el seu nét, el qual volia prescindir de la tutela de la seva àvia. Quatre anys més tard se signà una concòrdia entre Ermessenda i Ramon Berenguer I, de manera que ella li reconeixia el domini i el govern dels comtats, tot i els drets que ella pogués tenir. Les relacions amb el seu nét tornaren a deteriorar-se, aquest cop amb motiu del seu casament l’any 1052 amb Almodis de la Marca, fins al punt que Ermessenda va aconseguir que el papa Víctor II excomuniqués la nova parella. Les tibantors entre tots dos acabaren l’any 1057 amb un nou acord que suposava la venda de tots els drets que Ermessenda pogués tenir sobre el patrimoni comtal. La vella comtessa, que aleshores deuria tenir uns vuitanta-dos anys, va retre homenatge a Ramon Berenguer i a la seva muller Almodis i es comprometé a gestionar l’aixecament de les excomunions que pesaven damunt d’aquests. Ermessenda es va retirar a Besora i aquell mateix any va atorgar testament, en el qual explicitava el seu desig de ser enterrada a la catedral de Girona, que ella havia fet bastir. Les seves darreres voluntats eren també testimoni de la seva pietat i de la seva privilegiada posició econòmica.
Aquesta és només una mostra de la riquesa històrica que el Diccionari Biogràfic de Dones posa a disposició de tothom que n’estiga interessat, de les més de 600 vides, moltes d’elles inèdites, de grans dones dels territoris de parla catalana.
El DBD va ser impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Consell de Mallorca amb l’objectiu de donar a conèixer la contribució que les dones han fet en la història dels territoris de parla catalana des de diferents camps de coneixement i àmbits d’actuació. En la seua elaboració, a càrrec de la Xarxa Vives, han treballat investigadors i grups de recerca universitaris en estudis de les dones i de gènere.