Tarragona, Castelló de la Plana, Palma.- 17/01/2013.- La Universitat Rovira i Virgili acull, fins el proper 4 de febrer, l’exposició de poesia experimental Nosaltres els fusterians, en homenatge al 50è aniversari de l’assaig Nosaltres els valencians de Joan Fuster. L’exposició, organitzada inicialment per la Universitat Miguel Hernández d’Elx, va rebre 2.500 visites a la UMH, on va formar part del recull d’events programats en l’Any Fuster. En el cas de la URV, l’exposició s’ha instal·lat al Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) i serà inaugurada oficialment dilluns 21 de gener.
Nosaltres els Fusterians (vegeu el catàleg de l’exposició) vol ser, si més no, un homenatge, o una celebració, del 50è aniversari de la publicació de Nosaltres els valencians, text fonamental de l’assagista Joan Fuster. Els 46 artistes que hi han prestat la seua col·laboració, la seua intuició i el seu talent són els següents: María Alemany, Francisco Aliseda, Julián Alonso, Juanma Barrado, Manuel Calvarro, Agustín Calvo, Tomás Camacho, José Luis Campal, Xavier Canals, Ángela Caporaso, Josep Castellano, Corporación Semiótica Galega, Gilberto Dobon, Bartomeu Ferrando, Raúl Gálvez, Joaquín Gómez, Ascen González, Fabio Guzmán, Ibírico, Jesús Antonio Jiménez Elvira, Miguel Jiménez, Isabel Jover, Joan Llorens, Martínez Gómez de Albacete, Antoni Miró, Manuel Morales, María Dolores Mulà, Antonio Orihuela, Julia Otxoa, Carmen Peralto, Francisco Peralto, Rafael Peralto,Joan Puche, Sergi Quinyonero, César Reglero, J. Ricart, Jordi Rodríguez-Amat, Josep María Rosselló, Joaquim Sancho, Julián Santos, Javier Seco, Josep Sou, Pere Sousa, Ricardo Ugarte, Silvia Viana i Nelo Vilar.
El món de Joan Fuster és pensament, però també actitud sense reserva. Dues coses ben principals. Potser l’equilibri entre dues intensitats. El pensament il·lumina els miralls de la conducta, per a residenciar el fet d’humanitat. Ens cal la poesia, però necessitem el poeta. I tot, i tots, vinculats per l’audàcia de sentir-se pròxims a l’exercici social del compromís necessari. També llibertat. I les imatges que acaricien l’existència.