Avui resulta quasi indefugible viure i desenvolupar-se en un món interconnectat. I si aquesta part del món és l’acadèmia, encara més. Xarxa ja és un terme familiar en el nostre quefer docent i investigador i pensar i actuar en xarxa ens és imprescindible. El rectors que s’aplegaren a Palma i Morella el 1994 tenien visió i, abans de l’era d’internet, ja pensaven en termes de xarxa. Vives fou un nom escaient per a una xarxa acadèmica carregada de futur. L’evolució accelerada del món, l’època de bonança i la posterior crisi econòmica i de valors no han fet més que refermar que aquella visió era encertada i oportuna. Fent Xarxa Vives som robustos i tenim sempre camí per davant. Però les xarxes també contenen febleses: el trencament d’un sol cable pot deixar un continent sense internet o una ciutat sense electricitat. Cal saber diagnosticar i reparar les fragilitats.
La preservació de la Vives i, sobretot, la percepció d’utilitat, fins i tot de necessitat, sempre ha de ser un objectiu estratègic. Per què és bo ser de la Xarxa Vives? Quins beneficis i millores tangibles en resulten? En termes de xarxa, som un gran atractor d’estudiants Erasmus (el que en anglès s’anomena hub). Quina fracció dels estudiants de fora de la regió Vives s’emporten un coneixement acurat de la nostra realitat lingüística i cultural? Pense que queda molta feina per fer en aquest àmbit de sensibilització i d’oferir aspectes positius a la comunitat acadèmica, a totes els nivells i escales: estudiants de la regió Vives o de fora, professorat i científics, personal administratiu i tècnic. Pensem, per exemple, en navegar la Xarxa Vives per fer encara més visibles i reconeguts els avanços del coneixement que es produeixen en les nostres institucions. En època de crisi ha quedat més evident la manca de sensibilitat d’alguns gestors polítics cap a l’ensenyament superior i la recerca. Però, i els nostres conciutadans? S’estimen la ciència? La respecten? La protegirien en cas de risc d’esfondrament? Tinc els meus dubtes seriosos.
Ara la Vives premia l’excel·lència comunicativa dels estudiants de doctorat o la qualitat de les tesis doctorals escrites en català. La Xarxa també té com a revista científica de referència Mètode, un miracle cultural que emergeix en una ciutat difícil com València però que és un producte homologable a escala internacional, sense complexos ni manies. Per què no desplegar encara més una acció positiva per formar millor els estudiants i els científics de la xarxa en els valors de l’explicació i la comunicació social de la recerca científica? Per què no oferir eines per a que la nostra incidència pública com acadèmics siga més gran, més eficaç i directa? Invertir en aquest àmbit és sembrar fortalesa per al futur: una Xarxa Vives més sòlida perquè és més útil. Ens queden tantes coses per fer en xarxa i en la Xarxa… o per dir-ho a la manera del mestre Vives: la veritat no s’ha esgotat i a les futures generacions els queda molt per fer.
Juli Peretó
Universitat de València i Institut d’Estudis Catalans
Altres articles publicats a «L’espai de»
La meua experiència al concurs del XX aniversari de la Xarxa Vives (Luis Valverde Divieso)
El I Campionat universitari de carreres d’orientació (M. Carmen Falomir)
La implementació del Suplement Europeu al Títol a la regió Vives (M. Carmen Falomir)
El repte de la fisioteràpia a Moçambic (Elisa Viñas i Carme Campoy)
En el camí cap al multilingüisme (Andreu Pulido)
El Centre Universitari d’Estudis Francesos (CUEF) (Jacky Caillier)
El Centenari de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona (Jordi Coca)
La qualitat lingüística, avui (Marta de Blas)
El poder de la paraula (Pere Miquel Campos)
Els EILC, una gran finestra del català a Europa (Rubén Trenzano)
Tecnologies de l’empoderament i la participació per als joves, amb els joves (Dolors Reig)
La cooperació universitària, en perill d’extinció (Joan Viñas)
La comunicació digital des de la Universitat (Meius Ferrés)
Universitat i empresa periodística: el vincle necessari (Josep Lluís Micó Sanz i Andreu Casero Ripollés)
Seguretat lingüística i internacionalització (Isabel Vázquez)
Les biblioteques virtuals universitàries (Pep Torn)
La universitat com a comunitat d’emprenedors (Jaume Armengou)
La cultura i la ciutat: l’impacte de l’oferta cultural de l’UJI a Castelló i el seu entorn (Wenceslao Rambla)
Universitat i territori (Joaquim M. Puigvert)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)
La contribució de la formació virtual a la Universitat d’Andorra (Florenci Pla)
La tecnologia no és d’incumbència exclusiva dels tecnòlegs (Faraón Llorens)
Un esforç que val la pena (Cristian Palazzi)
Les habilitats dialèctiques, clau de futur (Marisol Marqués)
La responsabilitat social corporativa a la Universitat (Carmen Parra)
El llibre digital, paradigma de la tecnologia disruptiva (Josep Maria Vinyes)
La fibra òptica i el futur d’Internet (Ivana Gasulla)
Les publicacions universitàries en el món digital… i global (Joan Carles Marset)