Els cursos intensius de català per a estudiantat estranger: una experiència modèlica del multilingüisme autocentrat

Multilingüisme autocentrat, aquest és l’objectiu que ens hem marcat en la política lingüística de la Universitat de València. En una societat moderna i complexa com l’actual, i més encara en una institució com la universitat, el multilingüisme no és, ni pot ser, un mer desig. És, simplement, una necessitat. El coneixement, posat a l’abast de tothom en la xarxa, no és redueix ara a allò que tens al teu voltant, sinó que s’expressa de moltes maneres diferents i, entre elles, en llengües diverses.

Aquest multilingüisme que estem implantant és un complement necessari a les llengües de la universitat: del valencià, com a llengua pròpia i oficial­, i del castellà, com a llengua oficial. Aquest és l’esperit que recull el Pla d’increment de la Docència en Valencià aprovat el 2012, i en aquest sentit caminen les diverses iniciatives que ha emprés la Universitat de València.

Una d’aquestes iniciatives ha estat la de posar en marxa aquest curs 2014-15 els Cursos Internacionals Intensius de Català (IICC, per les sigles en anglès International Intensive Catalan Courses). És una iniciativa que s’ha fet al si de la Xarxa Vives d’Universitats i en què hem participat diverses universitats. Es tracta de cursos de català bàsic, de poques hores i en pocs dies, i que s’ofereixen als estudiants i estudiantes que han de venir a fer una estada d’estudis (beques Erasmus, principalment) a qualsevol de les nostres universitats. Certament, no és una iniciativa nova, sinó més aviat una convocatòria hereva dels antics cursos EILC (Erasmus Intensive Language Courses), que finançava la Comissió Europea mitjançant el Programa d’Aprenentatge Permanent i que havíem organitzat des del curs 2010-11.

La Universitat de València, juntament amb altres universitats de la Xarxa Vives, pensa que aquests cursos són fonamentals per assolir l’objectiu del multilingüisme autocentrat que plantegem. D’una banda, perquè de cara enfora, a l’estudiantat que ens visita, oferim de conèixer una llengua, la nostra llengua pròpia, que en molts casos desconeixen totalment. I no sols la llengua, sinó també la cultura, les tradicions, les maneres de fer, etc. D’altra banda però, també són un espill per a la pròpia comunitat universitària. Persones d’altres països i llengües vénen a la nostra Universitat a estudiar les seues titulacions i a més, aprenen una nova llengua que no coneixien. Si aquestes persones que vénen de fora poden fer-ho, com no ho han de poder fer els estudiants i estudiantes, el personal d’administració i serveis o el professorat de la nostra pròpia Universitat?

A més, les experiències que ens han reportat aquests cursos són que una gran majoria dels i les participants, en acabar el curs intensiu, continuen en altres cursos de llengua per continuar aprenent el català. I també, que la integració dins de la Universitat és molt més ràpida i efectiva. I per a nosaltres és molt gratificant de veure gent que potser no sabia, quan va triar la nostra universitat, que ací hi havia una llengua i una cultura pròpies, ara no sols en tenen un petit coneixement, sinó que esdevenen veritables ambaixadors lingüístics i culturals a les seues universitats i països d’origen.

I de la mateixa manera, el seu cabdal lingüístic també és un profit per a nosaltres, atès que molts acaben participant en el programa de Tàndems lingüístics amb persones de la nostra Universitat i on, doncs, es multipliquen els intercanvis de parelles de llengües.

En resum, els IICC són un procés en què tothom guanya, un win-win, que hauríem d’intentar traslladar a altres terrenys de la política lingüística.

Rafael Castelló (Director)
Alfons Esteve (Cap tècnic)
Servei de Política Lingüística de la Universitat de València

 

Darrers articles publicats a «L’espai de»

Vint anys fent Xarxa Vives (Sergi Bonet)
La meva experiència a la Lliga de Debat Universitari
(Mar Llambí)
Curs d’introducció a la didàctica de la llengua com a idioma estranger: balanç de les primeres quatre edicions i visió de futur
 (Verònica Cantó)
El valencià a l’ensenyament: el que ens cal i el que tenim
(Vicent Esteve i Rosa Roig)
El Palau Reial de Perpinyà, un castell recobrat (Aymat Catafau)
L’estiu a la regió Vives (Joan Sagués)
La Xarxa Vives, aliança d’oportunitats (Fabrice Lorente)
La Xarxa Vives i l’articulació cultural de l’àrea lingüística catalana (Muriel Casals)
Xarxa de xarxes (Juli Peretó)
El I Campionat universitari de carreres d’orientació (Rafael García)
La implementació del Suplement Europeu al Títol a la regió Vives (M. Carmen Falomir)

Articles anteriors