Llengua

Llengua

La unitat lingüística és el principal valor fundacional sobre el que es va crear la Xarxa Vives i ja des de l’inici es dota d’una Comissió de Llengua que ha desenvolupat de manera continuada la seua tasca de coordinació, intercanvi, formació i projecció de la llengua.

La Xarxa Vives ha estat pionera a desenvolupar d’un pla de política lingüística propi, consensuat per 22 universitats d’un mateix domini lingüístic de 4 estats, que incorpora criteris generals en matèria de llengua, aplicables a tots els àmbits de la universitat, i que vetllen per la normalització, el multilingüisme, la coordinació d’accions i la promoció del català a través de més de 60 línies de treball cada any. També s’impulsen accions per potenciar les relacions entre les principals entitats lingüístiques i la interlocució i mediació entre aquestes, les universitats i les entitats governamentals en matèria de política lingüística.

Coordinadora d'Estudis Universitaris de Filologia Catalana

La Coordinadora d’Estudis Universitaris de Filologia Catalana es va crear l’any 2007 amb l’objectiu de contribuir a la normalització cultural i universitària dels país i per tal de treballar conjuntament en la resolució dels reptes que afecten a l’ensenyament universitari de la llengua i literatura catalanes.

La coordinadora, que es va integrar com a grup de treball de la Xarxa Vives d’Universitats l’any 2011, té com a línies d’actuació principals les següents:

  • Potenciar i difondre els estudis universitaris de llengua i literatura catalanes als territoris de l’espai Vives.
  • Contribuir a prestigiar els estudis i la recerca sobre la llengua i la literatura catalanes com a eixos bàsics de cohesió nacional.
  • Impulsar la cooperació interdepartamental en matèria de docència i recerca de la llengua i la literatura catalanes.
  • Vetllar per la presència de la llengua catalana en la formació dels universitaris.

En l’actualitat, la Coordinadora d’Estudis de Filologia Catalana està formada pels departaments de les universitats que, dins l’àmbit de la llengua catalana, compten amb estudis de Filologia Catalana o de Llengua i Literatura Catalanes, és a dir: la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Girona, la Universitat de Lleida, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat d’Alacant, la Universitat de València i la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.

ECCA

Programa d'Activitats a l'Aula de la Carta Europea (ECCA)

1. PRESENTACIÓ

La Xarxa Vives d’Universitats és l’única institució d’un mateix domini lingüístic integrat per 4 estats que disposa d’un pla de política lingüística propi per a les seues universitats. Des de maig de 2018 és membre actiu de la Xarxa Europea per la Diversitat Lingüística (NPLD, sigla en anglés), amb l’objectiu de treballar més estretament amb la Comissió, el Parlament i el Consell d’Europa i fer de pont entre les institucions i els departaments regionals especialitzats en la política, la planificació i la promoció lingüístiques.

Al febrer de 2019 el Consell d’Europa va publicar una guia per a promoure els principis de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) en el sistema educatiu. Aquesta Carta és l’únic conveni internacional legalment vinculant destinat exclusivament a la protecció i la promoció de les llengües regionals i minoritàries.

El sistema educatiu en general, i les escoles en particular, exerceixen un rol fonamental a l’hora de formar a la ciutadania sobre diversitat lingüística i la situació de la seua llengua i de conscienciar-la de l’existència dels drets i les oportunitats que tenen com a parlants.

Des de la Xarxa Vives d’Universitats, juntament amb altres membres de la NPLD, al curs 2019-2020 es va impulsar un programa pioner de promoció de la CELRoM entre els sistemes educatius de secundària i batxillerat de diferents regions europees, amb l’objectiu de contribuir a visibilitzar la importància de la diversitat lingüística entre l’alumnat i de la realitat i el bé valuós que ens ofereix com a parlants.

Encetem ara la segona edició d’aquest programa d’Activitats a l’Aula de la Carta Europea (ECCA, sigla en anglés del projecte). El programa és una oportunitat per a docents i alumnes de participar en un context de treball en xarxa internacional, de compartir experiències en un campus de llengües presencial i de contribuir a elaborar materials didàctics que seran utilitzats en diverses regions i escoles d’Europa.

2. INFORMACIÓ DE L’ACTIVITAT

El programa ECCA és una proposta d’innovació pedagògica que permet a centres de secundària i batxillerat treballar a classe la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) i posar en contacte i apropar alumnat i professorat de diferents regions lingüístiques. Observar com funciona una d’aquestes llengües en altres regions permet ampliar coneixements sobre què sabem i què pensem de la pròpia llengua. Per què els i les joves d’Udine i la vall de Fassa encara parlen friülà al pati i no només italià? I com és que els joves catalanoparlants i també els parlants d’hongarés de Romania estan tan orgullosos de la seua llengua?

En aquesta edició del projecte ECCA, les activitats se centren en l’organització d’un campus lingüístic per a les diferents escoles seleccionades, que tindrà lloc a les Illes Balears al mes de maig. Conéixer gent local d’una regió on es parla una llengua que, com el català, no és l’única que s’hi fa servir, permet aprofundir molt més en què significa la pròpia llengua

Participants:

Alumnat d’ESO, Batxillerat (i equivalents) i cicles formatius d’entre 12 i 18 anys del País Valencià, Catalunya, Illes Balears i Andorra.

 Objectius:

  • Implementar i provar l’eficàcia de les activitats a l’aula que proposa la CELRoM per tal de posar-les en pràctica i de comprovar de quina manera poden arribar a formar la ciutadania més jove en l’àmbit de drets lingüístics i polítiques lingüístiques.
  • Generar noves i possibles eines didàctiques i també noves activitats que se sumen a les desenvolupades pels centres participants en la primera edició del projecte i a les proposades per la guia del Consell d’Europa.
  • Crear una xarxa proactiva entre les escoles implicades, en les quals el coneixement de la CELRoM hauria de constituir una destresa fonamental dels estudiants d’aquelles regions on les llengües constitucionals, regionals i minoritàries (LCRMs) estan presents.
  • Convocar un concurs de vídeos sobre llengua i identitat entre els centres participants. Els guanyadors podran assistir al campus lingüístic del mes de maig a Illes Balears.
  • Organitzar un campus formatiu centrat en activitats sobre llengua per a alumnat i professorat de diferents regions lingüístiques.
  • Elaborar un document conjunt amb propostes concretes de l’alumnat i el professorat participants, per fer-lo arribar tant als representants i membres de la Comissió Europea com a les autoritats locals de les regions lingüístiques implicades.

Els estats d’algunes de les regions lingüístiques participants en el projecte encara no han ratificat la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. És fonamental donar-hi suport des de la base del conjunt de la ciutadania per animar els estats membres a ratificar la Carta.

3. COM ES DESENVOLUPA EL PROJECTE

  • El professorat dels centres participants en el projecte haurà d’elaborar i treballar, com a mínim, 1 unitat didàctica a partir de les indicacions i les propostes sobre durada, metodologia, modalitat de treball, avaluació, etc., de les 10 activitats que ofereix la guia del Consell d’Europa.
  • A partir de l’experiència a l’aula, l’alumnat podrà participar en el concurs VISITEU LA NOSTRA REGIÓ LINGÜÍSTICA.[1] Els guanyadors de cada regió lingüística (1 docent + 3 alumnes) podran assistir al campus lingüístic del mes de maig a Illes Balears (el projecte cobreix despeses de participació a l’activitat, desplaçament, allotjament i manutenció).
  • Les activitats que proposa la guia estan concebudes des d’una perspectiva flexible i podran ser adaptades per part dels docents segons es considere adient.
  • Es podran concebre i aportar noves activitats a l’aula, a banda de les proposades per la guia.
  • En finalitzar el període de treball a l’aula, caldrà aportar una memòria breu (en català) sobre quins han estat els resultats i les conclusions sobre les activitats proposades i, si escau, sobre les noves activitats.
  • El campus lingüístic tindrà lloc del 12 al 15 de maig al refugi de Son Amer (Escorca – Illes Balears).

El dia 21 de febrer (Dia Internacional de la Llengua Materna) tindrà lloc una reunió en línia per presentar el projecte i explicar-ne tots els detalls als centres participants.

[1] Les bases del concurs es faran públiques a partir del 21 de febrer (Dia Internacional de la Llengua Materna). Més informació a www.https://thisismylanguage.eu/ca/inici/

4. QUÈ ES POT FER DES DELS SISTEMES EDUCATIUS?

És important considerar com a essencial el paper de les escoles per arribar a un enfocament positiu sobre la diversitat lingüística i sobre totes les llengües com a béns valuosos que cal promoure de manera activa. Les escoles són el context apropiat per promoure la diversitat lingüística com a realitat i com a bé valuós, especialment en contexts de monolingüisme oficial, amb la finalitat de conscienciar i de combatre qualsevol tipus de discriminació de les minories i les llengües regionals i minoritàries. La responsabilitat d’aquesta tasca també recau en els governs locals, regionals i estatals, així com sobre les organitzacions internacionals.

Les escoles exerceixen un rol fonamental en la promoció de les llengües minoritàries, no només en els territoris on es parlen, sinó especialment en les zones monolingües. I poden fer-ho mitjançant la conscienciació de l’existència d’aquestes llengües dintre dels propis països i adoptant un model de coexistència en el qual la diversitat lingüística esdevinga el principal argument. És per això que esdevé clau desenvolupar materials pedagògics per ajudar a adoptar una estratègia que conceba la diversitat lingüística com un valor.

Sovint es dona el cas que algunes llengües internacionals com l’anglès o el castellà es consideren més importants i més útils, mentre que a les llengües minoritàries se’ls dona un valor més identitari o emocional, sense gaire espai per a l’ús. El sistema escolar ha de combatre aquests prejudicis i comprometre’s amb un enfocament inclusiu vers totes les llengües, destacant el seu valor i riquesa.

“La diversitat lingüística és el testimoni de la pluralitat i la riquesa de la humanitat, i és l’expressió plural d’aquesta capacitat humana que permet a tothom contribuir a la humanitat“

Una iniciativa de:

Convocatòries no vigents:

Ajuts per a la coedició de llibres científics en català

El programa d’ajuts per a la coedició de llibres científics en català és una iniciativa conjunta dels serveis lingüístics i dels serveis de publicacions i editorials de les 22 universitats de la Xarca Vives. El programa té com a objectiu incentivar la creació i permetre el reconeixement i la visibilitat de la qualitat dels llibres editats per les universitats de la Xarxa Vives, no només entre el professorat, els investigadors i les agències d’avaluació sinó també a la societat en general.

En la convocatòria del programa d’ajuts a les coedicions científiques en català del 2019, han rebut el suport de la Xarxa Vives les següents obres:

  • Accessibilitat i traducció audiovisual, d’Anna Matamala (col·lecció Biblioteca de Traducció i Interpretació). Obra coeditada per Eumo editorial, Publicacions Universitat d’Alacant, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Servei de Comunicació i Publicacions de la Universitat Jaume I i Publicacions de la UPF.
Accessibilitat i traducció audiovisual
  • Sant Climent de Taüll i la Vall de Boí, de Milagros Guardia i Immaculada Lorés (col·lecció Memoria Artium). Obra coeditada per Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, el Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, el Servei de Publicacions de la Universitat de Girona, Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, Iniciativa Digital Politècnica de la UPC i Publicacions URV. Publicació pevista durant els propers mesos.
Sant Climent de Taüll i la Vall de Boí. Ajuts Xarxa Vives

En el marc del Pla de Política Lingüística de la Xarxa Vives, les universitats posen a disposició dels usuaris diferents recursos d’utilitat en llengua catalana, en format obert i en línia.

Universitat d’AlacantDrets Lingüístics a la UA
Universitat Autònoma de Barcelona
Opina UAB
Universitat de Barcelona
Bústia de queixes sobre usos i drets lingüístics de la UB
Bústia de dubtes i suggeriments sobre usos i drets lingüístics
Universitat CEU Cardenal Herrera
Bústia de suggeriments de la UCH
Universitat de Girona
Queixes i suggeriments
Universitat de les Illes BalearsBústia usos lingüístics de la UIB
Universitat Internacional de Catalunya
Síndic de Greuges de UIC Barcelona
Universitat Jaume I
Observatori Lingüístic de l'UJI
Universitat de Lleida
Usos i drets lingüístics a la UdL
Universitat Oberta de CatalunyaServei d'atenció de la UOC
Universitat Politècnica de Catalunya

Usos i drets lingüístics a la UPC
Universitat Politècnica de València
Canal de queixes, suggeriments i felicitacions de la UPV
Universitat Pompeu Fabra
Les llengües a la UPF/ Seguretat lingüística i incidències
Universitat Ramon LlullFormulari de recollida d'incidències i queixes lingüístiques a la URL
Universitat Rovira i Virgili
Consultes, queixes i propostes sobre usos i drets lingüístics a la URV
Universitat de València
Reclamacions sobre la llengua de docència a la UV
Universitat de Vic - Universita Central de Catalunya
Bústia de drets lingüístics de la UVic-UCC
Logotip ODS

El 2015, l’ONU va aprovar l’Agenda 2030 sobre el Desenvolupament Sostenible, una oportunitat perquè els països i les seues societats emprenguen un nou camí amb el qual millorar la vida de tots, sense deixar ningú enrere. L’Agenda compta amb 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), a través dels quals es proposa abordar els grans reptes globals.

El programa de Llengua de la Xarxa Vives d’Universitats contribueix als ODS:

ODS 1
ODS 4
ODS 5
ODS 10
ODS 11
ODS 16

Notícies relacionades amb el programa de Llengua